18, 19 i 20 de maig van ser els dies per fer l'última sortida a Islàndia. Destinació: Nord. És una de les àrees que volia veure des de que vaig arribar, però a principi de curs no vaig tenir temps i a l'hivern està massa nevat per gaudir-ho bé. Així que un cop arribat d'Estats Units, la següent parada era Akureyri a 387 quilòmetres de Reykjavík (unes 5 hores de cotxe per les condicions de les carreteres islandeses).
El primer dia vam començar aviat. A les 8 del matí anàvem cap a l'aeroport local a buscar el cotxe de lloguer i entre que vam haver de canviar d'oficina i tot sortíem de Reykjavík cap a quarts de 9. Vaig amb dos estudiants més, un noi de Galícia i una noia de Rússia. La noia diu que normalment es mareja al cotxe i anem fent parades regulars. La parada més llarga, però, la fem després de Bifröst, a Grábrók, que és un cràter d'uns 170 metres d'altura. Tot i que fa molt de vent, no plou, i decidim pujar-hi, està ben adequat pels turistes i hi ha escales per pujar i els camins estan marcats. Des de dalt tenim una vista genial de tota l'àrea, tot i que fa un vent terrible i decidim tornar a baixar i continuar la ruta.
 |
| La vista pujant a Grábrók |
Si Grábrók podem dir que encara està a l'oest de l'illa, la següent parada ja és al nord. Hvítserkur. Aquesta és una roca d'uns 15 metres d'altura que s'eleva del mar. Quan la marea és baixa s'hi podria arribar a peu perquè és a tocar de la costa. Això sí, no és tant espectacular com m'imaginava, si teniu pensat anar-hi penseu-ho bé, ja que la carretera per anar-hi no està asfaltada. Òbviament, la llegenda islandesa diu que la roca és un trol que no es va amagar a la sortida del sol i es va convertir en pedra. El que nosaltres vam veure no va ser cap trol, sinó dos foques que nedaven al voltant de la roca.
 |
| Hvítserkur |
Seguim, ara ja fem ruta fins a Akureyri, tot i que no ens hi parem, perquè encara és aviat, i seguim ruta fins a Goðafoss (o cascada dels Déus). L'aigua cau d'uns 12 metres d'alçada, però el que és més espectacular és que és molt ample (segons Viquipèdia, 30 metres d'amplada). Es diu cascada dels Déus perquè quan es va proclamar el cristianisme a Islàndia, el senyor que la va proclamar, va llançar els símbols pagans que tenia a aquesta cascada. Es força impressionant, tot i que aquí ha començat a ploure una mica i no és gaire agradable estar allà. Si mai hi aneu vigileu, perquè hi ha dos bandes des d'on contemplar-la. La primera és la primera sortida que trobareu venint d'Akureyri, però des d'allà no es pot veure tota la cascada, heu de creuar el pont (amb cotxe o a peu) i anar a l'altra banda per veure els 30 metres d'amplada.
 |
| Goðafoss |
Ara sí que anem cap a Akureyri. Sopar, dormir i demà el dia que més coses veurem.
Dia 2. Sortim a les 09:30 destí Húsavík. Aquest poble + Dettifoss + Mývatn formen el que es diu el cercle del diamant (Gulfoss, Geysir i þingvellir formen el cercle d'or, com ja vaig explicar al principi del blog). Húsavík està a 90 quilòmetres d'Akureyri. No és gran cosa, és un poble de pescadors, que viu principalment del turisme (hi ha vaixells per anar a veure balenes) i de la pesca. Visitem el port i l'església i tornem al cotxe.
 |
| Húsavík |
Hem preguntat a l'oficina d'informació i no podem fer la ruta que teniem prevista cap a Dettifoss perquè la carretera que volíem agafar està tancada per la neu. Així que hem de tornar per on hem vingut i agafar la carretera principal. A mesura que ens anem apropant a Dettifoss (no té pèrdua, està tot senyalitzat), cada vegada hi ha més neu i, de fet, la carretera arriba fins al pàrquing de la cascada, més enllà la carretera està tallada i plena de neu. Sortim del cotxe i comencem a caminar. Entre la neu hi ha la senyalització del camí que has d'agafar per arribar a la cascada. Dettifoss és coneguda per ser la cascada d'Europa amb més cabal (193m3/s). Té una amplada d'uns 100 metres i l'aigua cau a uns 45 metres d'alçada. La cosa és que no la veus des de baix, sinó des de dalt, i degut a la neu, no podem veure gaire més que el començament de la caiguda. Fa molt de vent també i quedem ben xops per les petites gotes d'aigua que es desprenen de la cascada. El que no sabíem és que abans de Dettifoss hi ha una altra cascada, Selfoss (molt semblant a Goðafoss). Ens estem una estona per allà i tornem al cotxe.
 |
| Dettifoss. A l'estiu es pot baixar allà on hi ha el glaç i gaudir d'una millor vista de la cascada. |
El plan per avui continuava visitant Ásbyrgi i Hljódaklettar, ambdós encara dins del Parc Nacional Jökulsárgljúfur. El primer és un canyó des d'on he llegit que hi ha unes vistes espectaculars; el segon són unes formacions rocoses que es veu que són molt xules, malgrat això, la carretera que va aquí és tancada per la neu. Així que, degut a que ara torna a fer sol, decidim fer el que teníem previst per el dia següent, Mývatn.
Ah, i m'he deixat una cosa. Quan anàvem cap a Dettifoss, vam veure un punt d'interès que no havíem vist quan miràvem què fer aquests dies. Era Hverir Hot Springs. Aquesta és una àrea geotermal en què hi pots trobar vapor sortint a molta velocitat de sota terra, "boiling mud pools" i varies zones d'aigua calenta. Això sí, no us hi podreu banyar, l'aigua està al voltant de 100ºC. Els camins pels que pots anar estan senyalitzats, així que no hi ha perill de posar el peu allà on no toca. És un lloc bonic, perquè veus el contrast de muntanyes nevades amb aquesta zona ben calenteta.
 |
| Hverir. Un dels llocs on sortia tot aquest vapor a molta velocitat i fent un gran soroll. |
Al que anàvem, vam seguir cap a Mývatn. Mývatn és un llac de 37 metres quadrats que és famós per les formacions volcàniques que el rodegen. Potser una de les més importants pels nostres companys geòlegs són els pseudocràters Skútustaðir, que pel que he llegit, no han arribat a treure lava mai, sinó que són formats per gas que surt de la terra. Com? No sé, pregunteu-ho a algun expert. Nosaltres anem a Höfði, és una elevació a la costa del Mývatn des d'on hi ha una vista espectacular del llac, especialment amb el temps que ens està fent, molt pocs núvols, sol, i gens de vent. Aquí també podeu fer una volta per aquesta elevació, hi ha caminets que et porten entre mig dels arbres i està molt bé perquè som els únics passejant i hi ha un gran silenci.
 |
| Jo fent veure que miro al llac Mývatn perquè em facin la foto |
A la zona del llac també hi ha Dimmuborgir. Aquesta és una zona plena de "unusually shaped lava fields", hi ha coves i i formacions volcàniques de tot tipus. Aquí ens trobem un autobús ple d'espanyols que també visita la zona. Aquí és on es suposa que viuen els 13 Yule Lads islandesos, que vindrien a ser com un Papa Noel islandès, però són 13. Surten un cada dia 13 dies abans de Nadal i deixen regals o caramels o el que sigui als nens. Nosaltres no en vam veure cap, deuen estar en un lloc més càlid ara que no han de treballar, perquè si una cosa és certa, és que aquí al Nord fa força més fred que el que feia a Reykjavík quan vam marxar.
 |
| Dimmuborgir amb el grup d'espanyols |
Dia 3. Avui quedem més tard, al matí anem a fer un volt per Akureyri. Veiem l'església luterana, la universitat, el carrer principal i no gaire cosa més. En diuen "la capital del nord" però no té ni punt de comparació amb Reykjavík, crec que no arriba ni a 20000 habitants. Després ja agafem cotxe fins a Reykjavík, anem fent parades de rigor. Una amiga dels companys amb els que vaig viu a Sauðárkrókur, a una hora i mitja d'Akureyri. Aquest és un poble petit que té un hot spring a la vora del mar, Grettislaug es diu. Ens parem allà a fer una capbussada d'una horeta i mitja i continuem ja fins a Reykjavík on hi arribem a quarts de 8 del vespre.
 |
| Grettislaug |
I fins aquí la meva aventura islandesa, ara ja sóc a Girona, d'aquí uns dies penjaré el que serà l'última entrada a aquest blog. Gràcies als que m'heu anat llegint!
