GLACIER TRIP

El passat dissabte dia 28 de setembre la Universitat d'Islàndia va organitzar una sortida a la glacera Langjökull, la segona més gran de l'illa després del Vatnajökull. De fet, la universitat té un programa que és diu "Introduction to Iceland" i fa excursions programades en què et porten a fer de guiri. Realment n'hi ha que estan molt bé, com aquesta, perquè el preu és bastant inferior al normal. 

A les 08:00 estàvem al davant de l'edifici principal de la Háskóli Íslands per començar el nostre viatge. La primera parada és de rigor, per la gent que ha d'anar al lavabo i comprar alguna cosa per menjar, però la segona és a Hraunfossar. "Hraun" en islandès significa "lava", i "foss" cascada. I efectivament la primera cascada que et trobes està formada d'aigua provinent de la glacera que surt a través dels camps de lava. Al costat d'aquesta cascada, n'hi ha una de més impressionant, anomenada Barnafoss (la cascada dels nens). Diu la llegenda que es diu així perquè temps enrrere hi havia un pont de fusta (ara inexistent) que connectava el poble amb l'església, i quan dos nens es dirigien cap a casa després de sortir de missa, el pont es va desplomar i els nens van caure a l'aigua i van morir. 

L'aigua sortint d'entre els camps de lava - Hraunfossar

Continuàvem el nostre camí cap a la glacera Langjökull. Ens posem en mig d'un camí entre els camps de lava i mica en mica comencem a veure rastres de gel i glaç fins que arribem al punt que canviem d'autocar. Pugem a uns autobusos amb tracció a les 8 rodes que porten. Un 8x8. Els autobusos són antics camions de la Segona Guerra Mundial que s'utilitzaven per transportar míssils. I ara porten persones al capdamunt d'una glacera, com canvien les coses. 

Un extransportador de míssils, un 8x8

Pujant amunt fa un sol espectacular, el blanc del glaç i la neu ressalta i fa que més d'un es posi les ulleres de sol. El paisatge és esplèndid, elevacions a dreta i esquerra i tot cobert de pur color blanc. Arribem al punt més alt a uns 1450 metres d'altitud i amb 400 metres de neu a sota dels nostres peus. Allà ens expliquen que la neu que estem trepitjant ha caigut aquella mateixa nit i que tardarà 400 anys a ser a la part inferior de la glacera. Això significa que l'aigua que veiem baixar per les cascades anteriors feia 400 anys que havia estat allà dalt on érem nosaltres! I penses que si hi ha alguna cosa que ens preexisteix i seguirà existint després de nosaltres és la natura, i que entre tots ho hem de conservar. I és el que sembla que no seguiran fent en aquesta glacera. Hi ha un projecte per fer uns túnels subterranis (o subgèlids) per sota del glaç. Una atracció turística, encara que impressionant, totalment prescindible. Ens expliquen també que la veritable riquesa del país està allà, al glaç. Els seus diners estan allà. Aquella aigua la faran servir per fer energia, per això l'energia al país és tant barata. El millor d'això? És que són diners que no pots robar. 

A dalt de tot - Langjökull

Temps per gaudir del paisatge (tot i que tenim una boira emprenyadora que va i ve cada 5 minuts) i tornem a baixar. Ens parem a mig camí i ens ensenyen que hi ha zones que tot i semblar que hi ha gel normal, són esquerdes només cobertes amb neu suau, i que si per mala sort poses el peu o no toca et pots enfonsar al mig de la glacera i que és per això que de vegades redueixen la velocitat del cotxe per donar temps a les rodes d'adaptar-se i poder passar sense problemes. Segons ells no han tingut mai cap incident amb això. Posen una zona de seguretat i estem uns moments allà per veure els que ens rodeja. I ara sí, cap abaix i tornem al bus normal. 

Camí de Reykjavík ens parem a Deildartunguhver on hi ha una zona que es pot veure clarament l'aigua calenta sortint de sota terra (hot spring) a més de 100ºC. A la zona ens trobem amb un fet impensable a Espanya. Petites parades on comprar fruita sense venedor, aquí tothom confia en què pagaràs en unes petites bústies que estan situades al costat de cada parada i no passarà res. Impensable a Espanya, com deia. 

Pagaries? - Deildartunguhver

Arribem a la capital. Dutxa d'aigua calenta, descansar i posar-me a treballar en un dels treballs que he d'entregar a final de mes "The EU Reactivity in Weapons of Mass Destruction Policies". Sounds like fun, eh?