3 MESOS A ISLÀNDIA

3 d'agost. 3 de la matinada. Bus Keflavík-Reykjavík. Avui 3 de novembre. 3 mesos.

De seguida és dit, que diuen. 3 mesos que han donat per molt i per molt poc. El primer dia és xocant, realment no t'adones que estàs sol, en un país desconegut, fins que t'aixeques al matí i penses "I ara, què?". No tens ningú per quedar, no saps on anar ni què fer. Jo vaig decidir agafar i explorar la ciutat pel meu compte, sense mapes, i no em va anar del tot malament. El primer mes, tot i així, el vaig passar majoritàriament als Westfjords, un lloc estranys pels turistes però espectacular. Tot i que els primers dies van ser una mica complicats, després tot va anar sobre rodes i vaig passar-hi uns grans dies (and with the best room mate ever, thank you Michi!).

Després de 3 mesos ja et vas acostumant una mica a la ciutat, saps que els cotxes es paren (quasi) sempre  als passos de vianants, passos que, per cert, molts no estan pintats; que al supermercat deixen els carros per allà tirats, sense tornar-los al seu lloc (no hi has de posar moneda); que els conductors dels busos públics condueixen de pena, tot i que algun ja et coneix i no et demana la targeta per pujar; que no cal portar paraigües, jaqueta i a caminar, que el temps canvia cada 5 minuts; que els islandesos parlen que sembla que es vagin a ofegar; que amb (quasi) tothom pots parlar amb anglès, fins i tot amb els més petits; que al cinema tenen butaques inclinables, que fan mitja part i que pots comprar "nachos"; que la carn és MOLT cara, i si compres formatge et treuen l'altre ull; que hi ha cotxes que no tenen la matrícula com tothom, perquè si vols (i tens diners) pots posar el teu nom o alguna paraula a la matrícula; que els islandesos (segons ells) mai delinqueixen, sempre són els estrangers; que aquí les ampolles i llaunes es reciclen i et donen diners a canvi; que... 

Però mica en mica es va acostant el temut hivern, quan parles amb gent que està vivint aquí i els hi treus el tema del clima de seguida surten amb el "winter is coming, it's going to be funny" (amb un to irònic). Tocarà acostumar-se a viure majoritàriament en la foscor, a trobar a faltar el sol i la ciutat enlluernada. Però serà una experiència més. El millor de tot és que no passaré tot l'hivern aquí, fa un mes o així sé que per Nadal estaré a casa, amb els meus altra vegada, i això et dóna forces per seguir i encarar tot el que vingui. Per això deia que encara els 3 mesos han donat per poc, per això i perquè ara, a part de l'hivern, encaro un dels moments més difícils, queda un mes pels examens i els hi tinc una mica de respecte. 4 examens en una setmana, 3 hores cada un, de temes que no havia tocat abans, i amb anglès. Queda un mes però ja m'he posat a preparar-los, no vull tenir sorpreses. Espero i desitjo que tot vagi bé. Però també han donat per poc perquè em queda molt de país per veure i gaudir (que segurament acabaré de veure al acabar el curs, al maig), un país magnífic que dóna la sensació que per molt que el vegis sempre et pot sorprendre. Que encara que hi vinguis un cop no ho hauràs vist tot, el dia següent la muntanya i els camps de lava hi segueixen sent, però potser l'ambient serà totalment diferent. 

Per això són 3 mesos viscuts, però en queden 6 per gaudir. Ens veiem per Nadal!