COSES DEL DIA A DIA I PUJADA A L'ESJA

We did it! Esja climbed! - Foto: Susi

 Dissabte passat vam fer una cosa típica dels ciutadans de Reykavík. Pujar la muntanya Esja. De fet, el camí popular és arribar fins a 200 metres abans d'arribar al capdamunt, el lloc és "Steinn" ("La Roca", seria la traducció) i tornar a baixar. Això és degut a que els últims 200m de desnivell són més durs que la resta i has literalment escalar algunes roques. Nosaltres vam decidir escalar fins a dalt de tot. 

El dia començava aviat. Quedàvem amb altres companys a les 08:30 a Hlemmur, una de les estacions principals de bus de Reykjavík. D'allà agafavem el bus número 15 que ens portava fins a Ártún, i d'allà el 56, que ens portaria fins al "Hiking Center". Sortíem de Reykjavík amb sol, i tot i que veiem la muntanya emboirada, teníem l'esperança que durant el trajecte el sol aniria guanyant terreny. Però no va ser així, al baixar de l'autobús estava plovent. Però quan portes quasi dos mesos a Islàndia la pluja acaba esdevenint el més petit dels impediments per fer qualsevol cosa. Tot ben cordat i protegits de l'aigua, fem via. Comencem el trajecte. En principi no ens ha de portar massa estona pujar i baixar, hem calculat que al voltant de les 13:00-14:00 hauríem de ser altre vegada a la parada del bus. 

El trajecte està dividit en tres dificultats. A mesura que vas pujant pots veure uns panells informatius que t'indiquen a quina altitud estàs i la dificultat que t'espera d'allà fins al pròxim punt. Si hi ha una bota, és el mínim, tres és el màxim. El grup es va dividint i alguns estem davant, però ens parem de tant en tant per recuperar-los a tots. Al cap de mitja horeta para de ploure durant uns 5 minuts, però oh, temps islandès, després hi torna, i comença a pedregar! Per sort només són uns minuts i podem continuar la nostra marxa. El camí està bastant marcat de la quantitat de persones que pugen, i això contrasta molt amb el camí al Kaldbakur, on pràcticament no hi havia camí. Nosaltres ens vam trobar dos grups bastant nombrosos i algunes families amb nens petits pujant fins a la "Steinn", no em puc imaginar els dies que fa sol! 

Els panells que et vas trobant. Foto: Susi

Arribem a la "Steinn". Ja hem cobert bona part del camí però queda el més difícil. Alguns del grup decideixen tornar enrrere i ens diuen que ja ens tornarem a trobar a baix. Un grup de 6 continuem la nostra marxa. Però quan baixem sabrem que el camí que estàvem a punt d'agafar era encara més difícil que el que en teoria s'havia de seguir. Per sort hi han algunes cordes pel camí que t'ajuden a pujar els llocs més complicats i hi ha un moment de dubte sobre si havíem de continuar. La boira era molt espessa i el terra relliscava molt. La pujada podia ser més o menys difícil, però la baixada seria molt complicada. "Never mind, we can do it". I amunt que anàvem. I ara ve el moment més emocionant quan puges una muntanya i no veus el cim fins que realment hi ets. I és quan sents que la primera persona crida i diu que ja hi em arribat. Això t'acaba de donar les forces necessàries. I evidentment, fem el cim. Signem el llibre de visites i decidim baixar. De sobte s'ha girat un vent força intens i no volem tenir sorpreses. 

Però ai las, al baixar trobem el camí que en principi s'ha de seguir, i aquest sí que ens sembla molt més fàcil i no tenim problema per baixar. Un cop a la "Steinn", para de ploure i no tornem a tenir pluja en tota la baixada. Realment s'agraeix. En el camí de baixada ens trobem la resta del grup i tornem a ser a baix a la 1 del migdia. Just l'hora prevista. Dinem i a les 13:20 sortia el bus cap a Reykjavík altra vegada. 

Comença la dificultat! - Foto: Susi

Aquí ens separem amb els altres companys, i els 3 de la meva Guesthouse anem al supermercat a comprar. Avui fem sopar conjunt i toca pizza de la casa. Pa de baguette, tomàquet, orenga, frankfurts, peperoni i al forn! Estava boníssim! 

Un cop a casa, dutxa d'aigua calenta i oh! Fa sol. I quan fa sol no es pot dormir ni quedar-se a casa. Mai saps quan tornaràs a tenir-ne. Per tant la meva rutina quan surt, no és altre que sortir al jardí, agafar una cadira, i fer la feina de la Universitat que havia de fer, amb jaqueta, però gaudint de l'energia que et dóna el sol. I treballes molt a gust. Realment el sol dóna una altre cara a la ciutat. Les cases brillen més, és una ciutat més alegre. 

I el final del dia ja us l'he explicat. Acabat de sopar, una mica de cartes i a dormir. Demà toca fer més feina. 

Volia escriure del dia a dia a Reykjavík però s'ha fet tard i haig de tirar cap a casa. Que demà anem al glaciar Langjökull amb un autobús 8x8. Us mantindré informats. 

Fins aviat! 

PD: Recordeu que per Twitter amb el hashtag #UnAnyIslandès podeu seguir moltes coses!

GOLDEN CIRCLE & BLUE LAGOON - UN DISSABTE RODÓ

Guesthouse Pálshús on tour (+ one guest) - At Gullfoss

Des del primer dia que vam estar junts els 4 de la Guesthouse teníem decidit que volíem fer de turistes totals anant a visitar amb un cotxe llogat el Golden Circle. I així ho vam fer el passat dia 7 de setembre. A 2/4 de 8 deixàvem la casa per anar a buscar el cotxe, havíem d'anar a l'oficina que es troba a l'aeroport local de Reykjavík, jo tenia clara la via per on havíem de passar (esquerra de la guesthouse), però un ens va dir que rodejant l'aeroport per l'altre banda era més curt. Era alemany, i qualsevol li porta la contraria a un alemany avui en dia. I ja se sap, les dretes mai són bones. Portàvem mitja hora caminant i encara no havíem arribat. Truquem a l'oficina i els hi diem que ens esperin uns minuts més, que ja arribàvem. Al final decidim anar al BSI (estació d'autobusos) on hi ha una altre oficina de la mateixa companyia i allà ens ho arreglen sense problema. És més, ens donen un cotxe millor que el que havíem reservat sense modificar-nos el preu. Recollim a una altre persona a la Universitat i fem via cap al Þingvellir National Park. 

Þingvellir és el lloc on es va situar el primer Parlament d'Europa l'any 930. També és Parc Nacional per la UNESCO. Al arribar tens unes vistes espectaculars de tot el parc i per endinsar-t'hi has de passar entre les dos falles de les plaques Euroasiàtica i Nord Americana. Cap arquitecte podria dissenyar tal entrada a un parc, a banda i banda veus les roques esquerpades (perdoneu el meu vocabulari geològic, que és nul) que et sobrepassen i segueixes el riu de gent que les travessa sentint-te cada vegada més petit. El parc és gran, i t'hi pots passar 2 hores caminant i contemplant la natura que el rodeja. A més, el temps ens acompanya - això vol dir que no plou, no que faci sol - i et pots recrear una mica més. Però en Philipp ja hi ha estat i ens porta a una cascada que està un xic amagada, però que s'ha de veure. Espectacular, però petita comparada amb el que ens espera unes hores més tard, Gullfoss. 

Þingvellir

Un cop visitat el parc, tornem al cotxe i ens dirigim cap al Geysir, a la vall del Haukadalur. Malauradament el gran Geysir ja no està actiu, però un altre gran guèiser, (podeu veure aquí que la paraula guèiser deriva del gran Geysir), Strokkur, fa les delícies dels turistes ja que cada 5 minuts hi ha una sortida d'aigua bullint. La zona és molt bonica, amb hot spots a tocar l'un de l'altre. El que de seguida notes al entrar a la zona és una olor molt forta, possiblement de l'aigua calenta subterrània (també vam "gaudir" de l'olor a la carretera anant cap al Blue Lagoon). 

Zona del Geysir

Hora de menjar alguna cosa i seguir el nostre camí cap a la cascada Gullfoss. Una caiguda d'aigua impressionant en diversos esglaons, l'últim dels quals sembla que s'emporti l'aigua cap al centre de la terra. Un gran cabal d'aigua produeix el soroll relaxant de l'aigua caient i una mica de vent fa que puguis sentir les gotes a la pell (i acabar una mica xop). A la zona tens diferents accessos des d'on veure la cascada, però sens dubte el més impressionant és el que estàs a 2 metres de l'aigua i la veus amb tota claredat. A principis del s. XX hi va haver molta remurologia al voltant de la cascada ja que es deia que la volien convertir en una font d'energia hidroelèctrica. Malgrat tot, ara està en mans de l'Estat, i per sort, està protegida. 

Gullfoss

Acabat el Golden Circle era hora de tornar cap a Reykjavík. Carretera i manta i una hora i mitja de viatge més o menys. Arribats a la capital (17:00) havíem de decidir si fer alguna cosa més ja que teníem el cotxe fins a les 08:00 del dia següent. En primer lloc decidim passar pel carrer comercial principal de la ciutat, Laugarvegur, amb el cotxe, tal i com si fossim uns joves islandesos més. Tota una experiència. El carrer només té un carril d'un sol sentit, i estàs rodejat a banda i banda de botigues, turistes i locals que passegen per la ciutat. Ja som una mica més islandesos. Però de cop una idea agafa volada, anar al Blue Lagoon. 

El Blue Lagoon és un spa geotermal situat a Grindavík (45 minuts de Reykjavík). Es creu que banyar-se en aquesta piscina d'aigua blava ajuda a combatre malalties de la pell. L'aigua del llac prové de la planta geotèrmica de Svartsengi i es va renovant cada 48 hores. A la zona hi pots trobar saunes, cascades d'aigua calenta, banys de vapor, zona de massatges, bar... tot rodejat de formacions de lava que fan de l'espai una zona privilegiada. Tota una experiència que és un "must do" en la teva estada a Islàndia. A més a més, pel fet de ser estudiants i tenir la targeta del ESN ens fan un gran descompte (l'entrada regular a l'hivern val 33 euros i amb el descompte val 10). Un final relaxant. 

Al cap i a la fi, un dissabte rodó, que va acabar amb un sopar conjunt a casa a base de pasta recordant el dia que havíem tingut.

POST SENSE HISTÒRIA. BUR(R)OCRÀCIA

Feia dies que tenia pendent una nova entrada. Però des de la tornada a Reykjavík no he parat quiet. Molts tràmits a fer abans de començar la universitat. En primer lloc parada a la Universitat. El Háskólatorg és l'edifici principal del campus, és on hi ha el Service Desk, l'Oficina International (on s'ha d'anar per firmar el Confirmation of Arrival i el Learning Agreement) i el Course Registration (a part del bar, la llibreria, aules...), recollida del número de Kennitala (el DNI Islandès) i document confirmant que ets estudiant de la Háskóli Íslands per presentar al registre. El número de Kennitala és imprescindible a Islàndia, te'l demanen fins i tot per anar al lavabo. Sense ell no tens ni accès a l'intranet de la Universitat (de nom Ugla). 

Un cop amb això i els documents que ja portava de Catalunya (certificat de naixement amb anglès, means of support del banc amb anglès, targeta sanitària europea i passaport) cap al registre. Allà no em posen cap inconvenient i puc canviar l'adreça tranquil·lament. Apuntar que allà necessites dades del teu landlord/landlady com ara el seu ID, número de telèfon, nom complert... Una cosa llesta. 

Un cop a casa entro per primer cop a l'Ugla. És totalment diferent a La Meva UdG. Molt més senzill de navegar i de fer les coses. Allà tens accès a l'horari de les classes que fa uns mesos que t'has registrat. És comú haver de canviar cursos i buscar-ne de nous per coincidència d'horaris. A mi m'ha passat i n'he canviat un parell per uns altres que encara semblen més interessants. Però al ser undergraduate student, has de tenir el permís de la facultat corresponent i per això he d'anar al Student Registration perquè em canviïn els cursos. Però tampoc cap problema. 

A l'Ugla pots fer milers de coses. Demanar la targeta universitària, comprar la print quota, per poder imprimir als ordinadors de qualsevol facultat. Aquí no van amb cap mena de targeta, un cop tu entres a l'ordinador de la universitat amb el teu usuari i vols imprimir se't descompta automàticament de les còpies que has comprat per internet. També tenir accès als documents de les assignatures (alguna fa servir el Moodle), registrar el teu ordinador portàtil per poder tenir accès al WiFi de la universitat (sí, no tens accès directe, has de registrar l'adreça MAC, i només amb dos dispositius com ara el mòbil i l'ordinador), guardar arxius al núvol, etc. 

Un cop registre i Universitat llestos tocava anar al banc. Estaré un any per aquí i és més còmode i rentable obrir una compte per pagar el lloguer de la guesthouse. Cap inconvenient. Et demanen el Kennitala (per suposat), una fotografia de carnet per la targeta de dèbit, el passaport i a tirar milles. El dia següent ja tens número de compte i accès al banc per internet (la targeta encara m'ha d'arribar, en principi tarda uns 5 dies). 

Després el passat dimecres dia 28 vam tenir l'Orientation Meeting per als estudiants internacionals. Introducció a la universitat, el que ens ofereixen, campus, edificis, coses pràctiques... Bastant imprescindible assistir-hi per no anar tant perdut a la universitat. I aquí va aparèixer l'ESN (Erasmus Student Network), és una associació d'estudiants que treballa per estudiants Erasmus. Aquí a Reykjavík són bastant actius i fan moltes excursions (i festes), però el bo d'apuntar-s'hi és que et donen la targeta SIM pel mòbil de la companyia NOVA. Aquesta companyia ofereix trucades i missatges gratis entre números de la mateixa companyia, una verdadera oferta ja que tots els estudiants internacionals som NOVA i molta de la gent d'aquí també. I després amb la targeta tens descomptes i ofertes a varis llocs de la ciutat, entre ells un descompte impressionant al Blue Lagoon on pots accedir-hi per només 10€ quan normalment en val uns 40. 

I una cosa que encara em falta per fer, anar a fer-me la targeta anual del bus, realment on estic situat ara no és del tot necessari, però a l'hivern sí que ho serà. Per fer-la has de portar els diners en metàl·lic, una fotografia de carnet en un USB i la confirmació de la Universitat. Per anar a comprar i anar al centre amb el bus és un moment. Però si estàs més al centre de la ciutat no fa falta. La targeta anual val 42500 ISK (uns 270€). Al bus aquí només pots pagar exacte, el conductor no dóna canvi, són 350 ISK el viatge, per tant fer-se la targeta surt molt a compte. La targeta mensual val 9300 ISK. 

I fins aquí els tràmits que he hagut d'anar fent. A part d'això també vam anar al macroconcert de "Of Monsters and Men" on es diu que hi havia entre 15000 i 20000 persones i anem quedant amb els companys de Núpur i els nous que es van fent. Més endavant parlaré dels canvis i coses dels islandesos. 

Ens llegim! 

PD: Perdoneu per aquest post, no explico res, però és interessant per si mai algú que va d'Erasmus vol saber què s'ha de fer... 

PD2: Al banc, al registre, a la universitat... No tinc cap dubte que aquí estan més avançats. Molt més avançats.