COSES DEL DIA A DIA I PUJADA A L'ESJA

We did it! Esja climbed! - Foto: Susi

 Dissabte passat vam fer una cosa típica dels ciutadans de Reykavík. Pujar la muntanya Esja. De fet, el camí popular és arribar fins a 200 metres abans d'arribar al capdamunt, el lloc és "Steinn" ("La Roca", seria la traducció) i tornar a baixar. Això és degut a que els últims 200m de desnivell són més durs que la resta i has literalment escalar algunes roques. Nosaltres vam decidir escalar fins a dalt de tot. 

El dia començava aviat. Quedàvem amb altres companys a les 08:30 a Hlemmur, una de les estacions principals de bus de Reykjavík. D'allà agafavem el bus número 15 que ens portava fins a Ártún, i d'allà el 56, que ens portaria fins al "Hiking Center". Sortíem de Reykjavík amb sol, i tot i que veiem la muntanya emboirada, teníem l'esperança que durant el trajecte el sol aniria guanyant terreny. Però no va ser així, al baixar de l'autobús estava plovent. Però quan portes quasi dos mesos a Islàndia la pluja acaba esdevenint el més petit dels impediments per fer qualsevol cosa. Tot ben cordat i protegits de l'aigua, fem via. Comencem el trajecte. En principi no ens ha de portar massa estona pujar i baixar, hem calculat que al voltant de les 13:00-14:00 hauríem de ser altre vegada a la parada del bus. 

El trajecte està dividit en tres dificultats. A mesura que vas pujant pots veure uns panells informatius que t'indiquen a quina altitud estàs i la dificultat que t'espera d'allà fins al pròxim punt. Si hi ha una bota, és el mínim, tres és el màxim. El grup es va dividint i alguns estem davant, però ens parem de tant en tant per recuperar-los a tots. Al cap de mitja horeta para de ploure durant uns 5 minuts, però oh, temps islandès, després hi torna, i comença a pedregar! Per sort només són uns minuts i podem continuar la nostra marxa. El camí està bastant marcat de la quantitat de persones que pugen, i això contrasta molt amb el camí al Kaldbakur, on pràcticament no hi havia camí. Nosaltres ens vam trobar dos grups bastant nombrosos i algunes families amb nens petits pujant fins a la "Steinn", no em puc imaginar els dies que fa sol! 

Els panells que et vas trobant. Foto: Susi

Arribem a la "Steinn". Ja hem cobert bona part del camí però queda el més difícil. Alguns del grup decideixen tornar enrrere i ens diuen que ja ens tornarem a trobar a baix. Un grup de 6 continuem la nostra marxa. Però quan baixem sabrem que el camí que estàvem a punt d'agafar era encara més difícil que el que en teoria s'havia de seguir. Per sort hi han algunes cordes pel camí que t'ajuden a pujar els llocs més complicats i hi ha un moment de dubte sobre si havíem de continuar. La boira era molt espessa i el terra relliscava molt. La pujada podia ser més o menys difícil, però la baixada seria molt complicada. "Never mind, we can do it". I amunt que anàvem. I ara ve el moment més emocionant quan puges una muntanya i no veus el cim fins que realment hi ets. I és quan sents que la primera persona crida i diu que ja hi em arribat. Això t'acaba de donar les forces necessàries. I evidentment, fem el cim. Signem el llibre de visites i decidim baixar. De sobte s'ha girat un vent força intens i no volem tenir sorpreses. 

Però ai las, al baixar trobem el camí que en principi s'ha de seguir, i aquest sí que ens sembla molt més fàcil i no tenim problema per baixar. Un cop a la "Steinn", para de ploure i no tornem a tenir pluja en tota la baixada. Realment s'agraeix. En el camí de baixada ens trobem la resta del grup i tornem a ser a baix a la 1 del migdia. Just l'hora prevista. Dinem i a les 13:20 sortia el bus cap a Reykjavík altra vegada. 

Comença la dificultat! - Foto: Susi

Aquí ens separem amb els altres companys, i els 3 de la meva Guesthouse anem al supermercat a comprar. Avui fem sopar conjunt i toca pizza de la casa. Pa de baguette, tomàquet, orenga, frankfurts, peperoni i al forn! Estava boníssim! 

Un cop a casa, dutxa d'aigua calenta i oh! Fa sol. I quan fa sol no es pot dormir ni quedar-se a casa. Mai saps quan tornaràs a tenir-ne. Per tant la meva rutina quan surt, no és altre que sortir al jardí, agafar una cadira, i fer la feina de la Universitat que havia de fer, amb jaqueta, però gaudint de l'energia que et dóna el sol. I treballes molt a gust. Realment el sol dóna una altre cara a la ciutat. Les cases brillen més, és una ciutat més alegre. 

I el final del dia ja us l'he explicat. Acabat de sopar, una mica de cartes i a dormir. Demà toca fer més feina. 

Volia escriure del dia a dia a Reykjavík però s'ha fet tard i haig de tirar cap a casa. Que demà anem al glaciar Langjökull amb un autobús 8x8. Us mantindré informats. 

Fins aviat! 

PD: Recordeu que per Twitter amb el hashtag #UnAnyIslandès podeu seguir moltes coses!