diumenge, 20 d’abril del 2014

TO INFINITY, AND BEYOND



Oh, my beautiful mother, she 
told me son in life you're gonna go far 
if you do it right you'll love where you are

Sé que porto el volant, però no sé si sóc jo que accelero o són els arbres que corren en contradirecció. Els meus pensaments s'allunyen fins indrets insospitats sobrevolant paisatges de tot tipus. Els costats es difuminen creant un túnel que em condueix a un destí, de moment desconegut. Es dibuixa un horitzó net que em convida a atrapar-lo i em proposo aconseguir-ho. Encara tinc pensaments arremolinats dins meu que es barallen per aconseguir sortir, potser en forma de llàgrimes o potser amb rialles, potser amb un crit o potser amb silencis que semblen eterns. I encara persegueixo l'horitzó quan el sol l'atrapa i s'hi amaga com fent-me burletes, fins i tot quan surt la lluna i sembla que em vol acompanyar en el camí. No tocaré l'horitzó, però somiaré que sóc el sol i veig com d'altres anhelen el mateix que jo, somiaré que sóc la lluna i acompanyo viatgers com jo.


Escrit per Míriam Voz

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada