JÖKULSÁRLÓN

Divendres passat dia 13 de desembre vaig acabar, per fi, els examens del primer semestre a la Háskóli Íslands. Com ja apuntava al post anterior, han estat unes setmanes molt avorrides, sense massa per explicar i es convertien en eternes. Només munts d'apunts per repassar i hores a la biblioteca. Però ara ja està fet, i per les notes que tinc ara mateix, sembla que tot ha tingut la seva recompensa. El dia següent, dissabte, vam llogar un cotxe amb els de la casa que estic vivint i vam posar direcció al Jökulsárlón (Glacier Lagoon pels amics). 

Està situat al parc natural del Vatnajökull, una de les glaceres més grans d'Europa, cosa que vol dir que està lluny de Reykjavík. Segons Google Maps hi han 377 quilòmetres només d'anada (754 anada i tornada per si us fa mandra treure la calculadora) i unes 4 hores i 25 minuts. És per això que en el moment de llogar el cotxe vam decidir posar dos conductors, 754 quilòmetres a Islàndia no són 754 a qualsevol altre lloc d'Europa, i més val anar descansats. 

A les 08:00 som a l'aeroport local de Reykjavík per recollir el cotxe i a les 08:20 sortim de la capital per la carretera número 1 (que ja he dit altres cops que és la carretera que fa la volta a la illa i que et porta quasi a tot arreu). A la que sortim de la ciutat comença a nevar amb intensitat i la carretera està tota nevada, això ens farà perdre temps perquè hem de reduir la velocitat, evidentment, encara és fosc, i amb l'estat de la carretera i de la meteorologia no ens la podem jugar. Jo ara vaig de copilot, em tocarà conduir més endavant, i a darrera dormen les dues - o si més no ho sembla. Comença a parar, el sol comença a treure el cap i arribem a Vík, hora de reposar una estona, menjar alguna cosa, canvi de conductor i som-hi. De Vík fins al nostre destí ens trobem de tot: boira, neu, cel clar... però conduir així és divertit, et fa estar més atent i segurament passarà un temps fins que no torni a conduir nevant i amb unes rodes que ja porten les cadenes incorporades.

Després d'una mica més de 5 hores ja veiem el Jökulsárlón des de la carretera, passem un pont de ferro i girem a l'esquerra. Ja hi som! És impressionant, grans icebergs s'aixequen d'entre aquella gran superfície d'aigua salada - sí, salada, la vam provar. El llac ocupa una superfície de 18 quilòmetres quadrats i és el llac més profund de l'illa amb uns 250 metres de profunditat. S'hi han filmat diferents pel·lícules americanes com ara Die Another Day o Batman Begins. Caminem a la vora de l'aigua amb precaució perquè està tot glaçat i no volem caure a l'aigua, el paisatge és increïble, a part, aquí tenim un temps genial, cel clar i aquest sol d'hivern islandès que no saps mai si s'està ponent o està sortint, dibuixa uns colors al cel que fan del moment una visita extraordinària. Durant la temporada d'estiu fan voltes al llac amb un petit vaixell amfibi, però pel que veiem és molt car, i crec que tampoc l'haguéssim fet si hi haguéssim vingut abans. Fem quatre fotos de rigor, passegem una mica més per la zona i agafem el cotxe per acostar-nos a la platja. 

A la platja s'acumulen petits icebergs que han pogut sortir del llac i s'estanquen a la sorra negra. També aquí ens hi estem una estona i fem quatre fotos. 

Després de dos hores agafem el cotxe altra vegada, encara clar, i posem rumb a Vík. El viatge passa sense més, temps tranquil i sense cap incidència a la carretera. Arribem al petit poblet a la meitat del nostre trajecte, gasolina, alguna cosa per menjar, canvi de conductor i som-hi. Encara no 15 minuts després de començar a conduir em diuen que em pari, que a fora hi han aurores boreals! Deuen ser les 6, quarts de 7, de la tarda, és la vegada que les veiem més aviat, però estem fora de ciutat, sense contaminació lumínica, i es veuen espectaculars. Ens acompanyen la major part del viatge fins que ens apropem més a la capital, on torna a estar núvol i ens ha nevat una mica. Arribem a casa a quarts de 10 tocats i no he pogut anar a la festa d'aniversari del que va ser el meu company d'habitació a Núpur, em sap greu, però no podíem anar més ràpid i ara estic molt cansat per anar a downtown amb ells. 

Agafo el llit i dormo de seguida. Queda menys pel dia 20.