Fa temps que no penjo un escrit sobre alguna sortida per Islàndia, i és que ara els dies s'estan convertint més i més mediocres. El semestre s'acaba, aquesta setmana ja és la última de classes i a partir de la setmana que ve entrem en període d'examens. Jo els tinc tot concentrats a la segona setmana de desembre. 4 examens de 3 hores cada un en 5 dies i més de 1000 folis impresos que m'he d'aprendre. Ja porto una setmana preparant els examens i per això els dies són més i més normals i avorrits. Subratllador groc i taronja, un bolígraf blau i 4 carpetes plenes, aquesta és la meva companyia aquesta setmana passada i les 3 setmanes que venen. La biblioteca, la universitat i l'habitació són els meus llocs durant aquest temps. Avorrit, però necessari si vull aprovar i que em convalidin els crèdits que em serviran per l'any que ve poder fer 4t a la UdG tranquil·lament.
Certament l'exigència és més gran aquí, també potser sigui perquè els cursos que són amb anglès són els cursos de màster, i aquests són els que estic fent. Amb gent amb més formació i més temps d'estudi que jo, i amb temes que jo encara no havia tractat mai, però força interessants en general. Malgrat això, les assignatures del semestre que ve pinten millor, i amb un canvi que hauré de fer, encara més.
Aquests dies també són un compte enrrere perquè el dia 20 de desembre a la tarda estaré aterrant al Prat per poder passar el Nadal amb la família i els amics. Quan vaig marxar tenia bastant assumit que no tornaria a Girona fins el juny de 2014, però ara no m'imagino aquest Nadal a Reykjavík. Tinc ganes de veure la família, els amics de la universitat i altres amics que malgrat sentir-los molt a prop durant aquest temps aquí no els pots abraçar ni anar a fer un volt amb ells quan més ho necessites/en.
Però abans toca passar aquests dies mediocres d'estudi.
Hola Bernat. Sóc una amiga del teu pare i em va comentar que tenies aquest blog. Me l'he llegit tot des del dia que el vas començar. Com que m'agrada molt llegir m'ha semblat que era un llibre i t'he de felicitar per com escrius. M'has fet descobrir un país desconegut per mi tot i que he vist algun documental i els paisatges dels quals parles (neu i silenci, boira i casetes aïllades) no m'han vingut de nou. Dir-te també que la meva filla ha estat 2 anys a Winona (EEUU), en un racó de món on les temperatures baixen fins a -30º i -40º o sigui que
ResponEliminaella que és molt fredeluca ho va aguantar. No et desanimis...ara per Nadal t'amares de sol.
Per si tens mono de sol t'envio un enllaç perquè vegis un blog que va fer un profe seu quan van fer una estada a Arizona ( convivint amb els indis Navajo), i el resultat va ser un documental i unes fotos amb molt de color fetes sota un sol de justícia.
Molts ànims amb els exàmens!
una abraçada des de Girona. ( i records a n'en Pere :)
Joana
http://masscommunimania.blogspot.com.es/ (l'Elisenda hi va ser el juny 2012)
Hola! Sí, ja em va dir que et va dir que tenia aquest blog! Moltes gràcies per llegir-t'ho tot i pel comentari! Aquests dies no he escrit gaire perquè he estat amb examens, però a veure si ara puc tornar a escriure una mica més! Ara em miraré aquest blog!
EliminaFins aviat i gràcies!