En dies clars, anant de casa a la Universitat, quan passes pel costat del mar, es pot veure una "petita" glacera a l'horitzó, és l'Snæfellsjökull situat a la península de Snæfellsness, a l'oest d'Islàndia. Feia temps que volia anar a la regió i dijous passat va ser el dia. A les 06:00 del matí sonava el despertador per preparar alguna cosa de menjar i ser a les 08:00 a Hertz, la companyia amb què hem llogat el cotxe aquest cop, i a les 08:20 al BSÍ (estació d'autobusos) per recollir els que m'acompanyaven.
La península no cau molt lluny de Reykjavík. En una hora i mitja - més o menys -, i després de creuar el túnel de Hvalfjörður (de pagament, 1000 ISK), hi comences a arribar i comences a veure el que de vegades es diu "Islàndia en miniatura" perquè conté molts elements que són característics d'Islàndia: la ja comentada glacera, que en realitat també és un volcà, és el lloc on suposadament Jules Verne va començar la seva jornada cap al centre la terra, és la localització d'algunes escenes de les famoses sagues islandeses, està formada per varis pobles pesquers i és un dels 3 parcs naturals d'Islàndia - juntament amb þingvellir i Vatnajökull.
Vaig amb dos historiadors i una geòloga així que vaig ben acompanyat pel que fa a coneixement - tot i que no tant en l'apartat afectiu, diguéssim. Un cop deixes la carretera número 1 per entrar a la 54, i degut a la influència "històrica", la primera parada és a Borg á Mýrum, que es veu que és la localització principal de la saga d'Egils. Com a cada poble, i lloc on hi ha una solitària casa, hi ha una església. I hi ha un petit turó que es pot pujar sense dificultat. A dalt del turó intento encendre la càmera però no em funciona. Sembla que els problemes que vaig tenir fa un mes no s'han arreglat i m'he de conformar amb fer fotografies amb el mòbil durant tota l'excursió.
 |
| Vista des del turó de Borg á Mýrum. |
Tornem a pujar al cotxe i la propera parada és a prop del cràter Eldbord, que va ser un dels més antics molt anys enrrere. Aquí la càmera em funciona i puc fer alguna foto, però no la puc adjuntar perquè ara mateix s'està reparant i la foto és allà... La parada és curta per continuar cap a Gerðuberg, unes columnes de basalt que sorgeixen al mig del no res. Per arribar-hi has de passar per un camí de terra i es fa una mica pesat conduir tant lentament durant uns 5 minuts. Portem un Polo, així que tampoc es pot demanar gaire més. Al arribar trobem un petit grup de turistes amb un guia, i els hi explica que aquestes columnes van servir d'inspiració per a la construcció de la Hallgrímskirkja a Reykjavík, i sí que és veritat que hi tenen una retirada. Marxen aviat i nosaltres ens quedem. Hi ha una gran tranquil·litat i silenci. I aquí començo a veure que qualsevol localització a Islàndia és bona per a anuncis de cotxes, és increïble la imatge que dóna el cotxe aparcat al mig del no res amb aquestes columnes al darrera. Però bé, suposo que això ho veig perquè sóc home, vés a saber. Aquí teniu una foto de Gerðuberg:
 |
| Gerðuberg |
La següent parada és Ölkelda. Això no és res espectacular i us ho podeu saltar si visiteu la zona. És una zona. És granja que tenen un petit sortidor d'aigua mineral carbonatada directament de terra. El sortidor està envoltat d'uns sediments ataronjats que suposo que és el ferro que conté l'aigua que té aquest mateix gust metàl·lic però que diuen que té propietats curatòries, així que no està de més. Després d'aquest glop, seguim cap a Búðir, on hi ha un hotel i, evidentment, una església. Però el que el caracteritza són les platges de sorra blanca. Aparquem el cotxe a prop de l'església i caminem uns 5 minuts per arribar al mar a través d'uns camps de lava fins que veiem la sorra. Aquests islandesos tenen una noció de platja molt diferent que a la que tenim nosaltres. Sí, hi ha sorra, però després hi ha un penya-segat per arribar a l'aigua i, a baix, les corresponents roques. Tot i això, la zona no deixa de ser increïble. Tens la platja a davant, i a darrera un conjunt de muntanyes nevades. Tot amanit amb un clima que ens permet treure'ns les jaquetes.
 |
| Búðir al fons, camps de lava, i les muntanyes. A darrera meu hi ha el mar. |
Ens hi estem una estona. Els dos polonesos estan molt enamorats i paren de tirar fotos, és de les úniques vegades que han sortit de Reykjavík, també ho entenc; a més a més, quan ja anem cap al cotxe, han de tornar enrrere a buscar la jaqueta perquè se l'han deixat vés a saber on. Un cop tots carregats, seguim per la carretera número 574 on ens esperen un seguit de petits pobles pescadors - que ara crec que només estan habitats a l'estiu. Arnarstapi (amb Gatklettur, una roca de forma especial a la vora del mar), Hellnar, Hellissandur i Ólafsvík amb la seva cascada Baejarfoss són alguns dels llocs en què ens aturem. Pel camí també hi ha Djúpalónssandur, on es troba una de les antenes de comunicacions més altes d'Europa (uns 400m d'alt), els Americans la van construir durant la Guerra Freda i ara s'utilitza per les comunicacions d'algun canal de ràdio i televisió islandès. A part, també ens parem a la platja de Skarðsvík, que aquesta sí, és una platja com Déu mana - tot i que el clima no acompanyi per banyar-se. Seguint la carretera un cop a aquestes platges arribes a Öndverðarnes, el punt més a l'oest de la península amb un far de color taronja. Això sí, si porteu un cotxe com el nostre, empleneu-vos de paciència perquè el camí no és asfaltat i haureu d'anar a 15-20 km/h màxim, però allà val la pena.
 |
| Skarðsvík |
Seguim cap a Grundarfjörður on hi ha un parell de cascades consecutives de nom Kirkjufellsfoss, fins a arribar a Stykkishólmur. Crec que no m'equivoco si dic que és dels pobles amb més població de la península, deu tenir al voltant de 1000 habitants. Des del port es pot agafar un ferri que et porta cap als Westfjords. No gaire lluny del poble hi ha un petit turó anomenat Helgafell, i diu la llegenda que si hi puges sense dir res i sense mirar enrrere se't concedeixen 3 desitjos. Jo ho volia fer, però els altres tres diuen que estan cansats i que no volen pujar. Només fem una volta al poble amb el cotxe i tornem a agafar la carretera ja cap a Reykjavík.
 |
| Stykkishólmur |
Quan ja som a mig camí, però, em diuen que volen veure Hraunfossar, lloc que ja vaig visitar fa un temps (veure el
post aquí) però accedeixo i hi anem. Ara sí, ja estem de tot i tornem a Reykjavík al voltant de les 10 de la nit. A les 11 em poso a dormir i caic de seguida. 653 quilòmetres jo tot solet. Aviat tindrem un màster de conducció a Islàndia.
