SOM DEL SUD

És dissabte i sona el despertador. Avui toca sortida amb els companys de la Guesthouse. Anirem al sud de l'illa fins a Vík (a uns 184 km de Reykjavík). Ens trobem a la universitat amb el company que ha anat a buscar el cotxe de lloguer i comencem el dia. 

Sempre em sorprendrà el sortir de la capital i trobar... res. Camps de lava, muntanyes i algunes cases perdudes pel camí, res més. Això sí, les siluetes de les muntanyes i les vistes són increïbles, la carretera número 1 (la principal) és la que fa la Ring Road i té un carril per banda però tot i això no hem trobat mai trànsit. 300.000 habitants no donen per tant. Crec que quan torni a Catalunya i vagi de l'aeroport a Girona per l'autopista serà un xoc una mica gran (a part que s'haurà de pagar, clar).

Seljalandsfoss des de darrera

La primera parada està programada a la Seljalandsfoss waterfall, a uns 126 km de Reykjavík. A Catalunya això seria una mica més d'una hora, aquí és 1 hora i mitja més o menys. Saps que estàs arribant perquè ja veus uns quants cotxes i autobusos aparcats que xoquen amb el que has anat veient fins al moment. Aquesta cascada no és com les altres, sinó que hi ha un petit camí que et permet caminar-hi per darrera, una vista totalment diferent a la que normalment atribuïm a una cascada! Ens posem bé perquè ens facin una foto però fa vent i acabem una mica molls... Normalment les excursions organitzades només tenen prevista aquesta cascada en aquest lloc, però nosaltres venim ben informats, i a 5 minuts caminant n'hi ha una de molt millor. La Gljufrarbúi waterfall. No la veus al arribar, t'has d'endinsar entremig d'una obertura entre roques i vas a parar en una mena de santuari de la cascada. El camí s'eixampla fins a formar una gran rodona on just a davant teu tens la cascada que baixa amb tota potència. Segurament sigui la millor que he vist fins ara a Islàndia després de Dynjandi, i el millor és que no hi ha ningú més perquè no està assenyalat enlloc.

Gljufrarbúi

Tornem cap al cotxe i anem camí a Skógafoss waterfall a uns 27 quilòmetres d'on estem. Pel camí veiem l'Eyjafjallajökull, el volcà que el 2010 va paralitzar tot el tràfic aeri Europeu, i ens parem just davant del museu (on només hi passen una pel·lícula i hi ha fotografies) on pots recollir cendra de l'erupció gratuïtament (a les botigues de records de Reykjavík et fan pagar per una cendra que potser només és sorra). Si t'imagines com devia estar la zona 3 anys enrrere se't posa la pell de gallina! Continuem la ruta i igual que abans, de seguida veus on és la cascada degut als autobusos i als cotxes aparcats, i perquè des de la carretera es veu la caiguda d'aigua de 60 metres. Si en la cascada anterior podies passar per darrera, en aquesta pots pujar un seguit d'escalons que et porten fins a dalt de tot on pots veure el riu d'on prové l'aigua. Realment dos vistes que normalment no veus en les cascades.

Skógafoss i al fons Eyjafjallajökull

Continuem cap a Vík, pel camí hi ha Reynisdrangar i Dyrhólaey però decidim arribar al poble a dinar i en tornant parar-nos. Al arribar fa un vent de bojos i entrem a l'àrea de servei a dinar, m'esperava més del poble, però no són més que quatre cases amb la platja. Portem el dinar de casa, però no ens diuen res, suposo que ara tampoc és temporada turística i no molestem als clients que volen seure ja que hi ha lloc de sobres. Un cop hem recuperat una mica d'energia, ens dirigim cap a la platja de sorra negra amb el vent de cara. Es veu que és d'aquest color perquè és rica en magnetita, que s'obté dels basals volcànics. O alguna cosa així, si algun geòleg llegeix això que em corregeixi. Un cop arribem allà ens preguntem perquè no fa més calor en aquest país, si fos així aquesta platja seria encara més calorosa que les de la costa brava! 

Posem benzina i anem cap a Reynisdrangar, que està a tocar de Vík. Aquest nom és donat a 3 grans roques que estan al mig del mar. Segons la llegenda, es diu que són tres trolls que es van convertir en pedra quan van ser il·luminats per la llum del sol. En aquest indret també trobem una cova i unes columnes basàltiques que són les atraccions dels turistes perquè pots pujar-hi i, evidentment, fotografiar-t'hi. Just a pocs quilòmetres també hi ha Dyrhólaey, un punt d'on tens uns vista espectacular de totes les formacions a la costa del sud d'Islàndia. A l'estiu m'han dit que és un lloc on també s'hi poden veure puffins.

Els tres trolls (a la imatge només dos)

El vent continua bufant amb força i alguns es queden al cotxe o surten molt poca estona. No ho entenc. Potser no tornarem aquí en molt de temps i ens hem de sentir privilegiats per estar en aquest país durant una temporada i ho hem de viure al màxim. Faci el temps que faci (i aquí és difícil tenir bon temps). Jo i un altre ens enfilem per roques i anem just al final d'un penya-segat on la vista és genial i t'hi podries quedar hores mirant com la força del mar xoca contra les roques.

Anant cap a Vík hem vist que també ens podem apropar al Sólheimajökull, una glacera. Amb el nostre petit cotxe ens posem per un camí de terra i roques que fa trontollar el cotxe de dalt a baix, però finalment arribem. Només ens hi apropem i no anem fins al capdamunt com vam fer amb el Langjökull. Podem dir que hem trobat la cova del Batman islandès! 

Cova al Sólheimajökull

Es va acabant el dia i ja fem camí cap a la capital. Però en Xavier, el fundador del Casal Català a Islàndia, em va dir que si encara teniem forces, ens paréssim a Seljavallalaug. Aquesta és la piscina més antiga del país, és una piscina exterior (ara gratuïta), situada als peus del famós volcà i entremig d'altres muntanyes. No és una atracció turística i és genial, només ens hi trobem una família islandesa amb els nens. L'aigua és, evidentment, calenta, i serveix per relaxar-nos després de tot el dia amunt i avall. Arribem clar i en sortim fosc. Hem de fer servir les llanternes dels mòbils perquè no es veu res. No s'hi pot arribar amb cotxe (l'has de deixar a uns 15 minuts a peu) i hem de caminar entremig de la muntanya a la llum de la lluna (quasi plena). 

Seljavallalaug

Arribem a Reykjavík ben cansats, sopem i a dormir. Un gran dissabte.