DIES MEDIOCRES

Fa temps que no penjo un escrit sobre alguna sortida per Islàndia, i és que ara els dies s'estan convertint més i més mediocres. El semestre s'acaba, aquesta setmana ja és la última de classes i a partir de la setmana que ve entrem en període d'examens. Jo els tinc tot concentrats a la segona setmana de desembre. 4 examens de 3 hores cada un en 5 dies i més de 1000 folis impresos que m'he d'aprendre. Ja porto una setmana preparant els examens i per això els dies són més i més normals i avorrits. Subratllador groc i taronja, un bolígraf blau i 4 carpetes plenes, aquesta és la meva companyia aquesta setmana passada i les 3 setmanes que venen. La biblioteca, la universitat i l'habitació són els meus llocs durant aquest temps. Avorrit, però necessari si vull aprovar i que em convalidin els crèdits que em serviran per l'any que ve poder fer 4t a la UdG tranquil·lament. 

Certament l'exigència és més gran aquí, també potser sigui perquè els cursos que són amb anglès són els cursos de màster, i aquests són els que estic fent. Amb gent amb més formació i més temps d'estudi que jo, i amb temes que jo encara no havia tractat mai, però força interessants en general. Malgrat això, les assignatures del semestre que ve pinten millor, i amb un canvi que hauré de fer, encara més. 

Aquests dies també són un compte enrrere perquè el dia 20 de desembre a la tarda estaré aterrant al Prat per poder passar el Nadal amb la família i els amics. Quan vaig marxar tenia bastant assumit que no tornaria a Girona fins el juny de 2014, però ara no m'imagino aquest Nadal a Reykjavík. Tinc ganes de veure la família, els amics de la universitat i altres amics que malgrat sentir-los molt a prop durant aquest temps aquí no els pots abraçar ni anar a fer un volt amb ells quan més ho necessites/en. 

Però abans toca passar aquests dies mediocres d'estudi. 

¿ES ISLANDIA SEGURA DESPUÉS DE LA CRISIS?

Avui, després de molts dies sense escriure aquí, m'agradaria redirigir-vos a un article que he escrit a criminologos.eu sobre la delinqüència a Islàndia abans i després de la crisi. Continua igual de segura que abans? Han variat les xifres de delinqüència? Les respostes les podre trobar en el següent enllaç:

"¿Es Islandia segura después de la crisis?

Esperant que sigui d'interés! Fins aviat! 

#ERASMUSRIP

Quina serà la pròxima, Wert?

ACTUALITZACIÓ: Em diuen que el que hi ha a Islàndia no és l'ambaixada, aquesta està a Oslo, a Reykjavík només hi ha un Consolat Honorari. Tot i això segueixo amb la mateixa posició. 

ACTUALITZACIÓ 2: Wert es fa enrrere i donarà la beca Erasmus a tots els estudiants que estem fora aquest any 2013/2014. No obstant, l'any que ve s'aplicarà el que volia aplicar. Per tant, la lluita continua. 

Ahir publicava un post resumint molt breument els meus primers 3 mesos a Islàndia (podeu veure'l aquí). El que no m'imaginava és que l'endemà rebria un correu de la UdG amb un enllaç de "La Vanguardia" amb la notícia que el senyor ministre d'educació, José Ignacio Wert, s'havia despertat amb una idea de les seves. Els estudiants Erasmus que l'any passat no vam rebre la beca general, aquest any no rebrem la beca (econòmica) Erasmus que aportava el ministeri (rodava els 100€ al mes, per tant uns 900€ en el meu cas). 

S'han organitzat grups al Facebook depenent en les destinacions per organitzar-se i dur a terme alguna activitat. Dijous, a la Universitat d'Islàndia, hi celebren l'International Day, un dia en què diferents ambaixades estan a la universitat proporcionant als estudiants islandesos informació i possibilitats a cada país per anar-hi a fer una estada (Dins el programa Erasmus o no). Jo em vaig oferir al SHÍ (la associació d'estudiants de la Universitat) per ajudar-los si podia parlar de Catalunya, encara que estigués amb l'ambaixada espanyola. Avui m'han enviat un correu des d'aquesta citant-me per dijous al Háskólatorg (un edifici de la Universitat) per ajudar-los en el tema. Però just abans havia vist la Wert-notícia. I aquesta ha sigut la meva resposta als senyors del consulat:

"Buenas tardes, 

Sí, dije a los del SHÍ que estaría dispuesto a ayudarlos siempre que pudiera hablar de Catalunya también. Para mi no era problema estar con la embajada de España. Si una cosa tengo clara es que no quiero jugar al juego de la no democracia como está haciendo el Gobierno Español con Catalunya. 

Sin embargo, sabrá la noticia que hoy ha aparecido en los periódicos. El señor Wert ha decidido que los estudiantes Erasmus que no recibimos la beca general del año pasado no vamos a recibir tampoco la beca Erasmus que nos daba el Ministerio. Que no recibamos la beca general no significa que seamos ricos ni que nos podemos permitir vivir un año fuera de España. Muchos de nosotros hemos trabajado antes y hemos ahorrado para ir a estudiar fuera y nuestros padres también están haciendo esfuerzos para que no nos falte de nada. De acuerdo, el Ministerio aportaba unos 100 euros al mes, no es mucho dinero, pero menos da una piedra y en la situación que estamos en España no se puede pedir más y hay mucha gente que ni siquiera tiene la oportunidad de estudiar debido al incremento cada vez más pronunciado de las tasas universitarias sobretodo en Catalunya. 

El problema es que esta no es la primera del señor ministro de educación. Ya van unas cuantas y no quería empezar a nombrarlas porque tengo otras cosas que hacer, como estudiar. Porque sí, aunque no lo parezca, los estudiantes Erasmus también estudiamos, evidentemente que queremos conocer el país, conocer gente y nuevas culturas, pero tenemos que estudiar. Y en mi situación, no es poca materia precisamente.  

Es por todo esto que renuncio a ayudarlos el jueves en el International Day de la Universidad de Islandia. Ya sé que usted no decide las políticas educativas del gobierno español ni seguramente tiene voz ni voto, pero es de las pocas cosas que puedo hacer des de aquí en Islandia. 

Espero que lo entienda. 

Hasta pronto

Bernat Vivolas Jordà"

Avui ja m'han fet perdre prou el temps, vaig a fer feina per la Universitat. Demà serà un altre dia. Però ells seguiran manant i fent el que volen.

Resposta del consulat (06/11/2013):

"Hola Bernat,

Lo siento mucho que no puedas ayudarnos mañana. Por su puesto hubieras podido hablar de Catalunya, todavía forma parte de España.

Entiendo que te saben mal los recortes que están haciendo en España. Tendrías que hacer tu protesta llegar a la embajada de España en Oslo, o directamente al ministerio en España. Lo siento pero nosotros no decidimos nada de la politica Española. Solo somos un consulado honorario, eso quiere decir que somos islandeses que voluntariamente intentamos ayudar a los españoles que estan aquí en nuestra tierra y promocionamos a España en eventos como el de la Universidad mañana.

Un saludo,
Svanlaug Rós Ásgeirsdóttir
Consulado Honorario de España en Islandia"

3 MESOS A ISLÀNDIA

3 d'agost. 3 de la matinada. Bus Keflavík-Reykjavík. Avui 3 de novembre. 3 mesos.

De seguida és dit, que diuen. 3 mesos que han donat per molt i per molt poc. El primer dia és xocant, realment no t'adones que estàs sol, en un país desconegut, fins que t'aixeques al matí i penses "I ara, què?". No tens ningú per quedar, no saps on anar ni què fer. Jo vaig decidir agafar i explorar la ciutat pel meu compte, sense mapes, i no em va anar del tot malament. El primer mes, tot i així, el vaig passar majoritàriament als Westfjords, un lloc estranys pels turistes però espectacular. Tot i que els primers dies van ser una mica complicats, després tot va anar sobre rodes i vaig passar-hi uns grans dies (and with the best room mate ever, thank you Michi!).

Després de 3 mesos ja et vas acostumant una mica a la ciutat, saps que els cotxes es paren (quasi) sempre  als passos de vianants, passos que, per cert, molts no estan pintats; que al supermercat deixen els carros per allà tirats, sense tornar-los al seu lloc (no hi has de posar moneda); que els conductors dels busos públics condueixen de pena, tot i que algun ja et coneix i no et demana la targeta per pujar; que no cal portar paraigües, jaqueta i a caminar, que el temps canvia cada 5 minuts; que els islandesos parlen que sembla que es vagin a ofegar; que amb (quasi) tothom pots parlar amb anglès, fins i tot amb els més petits; que al cinema tenen butaques inclinables, que fan mitja part i que pots comprar "nachos"; que la carn és MOLT cara, i si compres formatge et treuen l'altre ull; que hi ha cotxes que no tenen la matrícula com tothom, perquè si vols (i tens diners) pots posar el teu nom o alguna paraula a la matrícula; que els islandesos (segons ells) mai delinqueixen, sempre són els estrangers; que aquí les ampolles i llaunes es reciclen i et donen diners a canvi; que... 

Però mica en mica es va acostant el temut hivern, quan parles amb gent que està vivint aquí i els hi treus el tema del clima de seguida surten amb el "winter is coming, it's going to be funny" (amb un to irònic). Tocarà acostumar-se a viure majoritàriament en la foscor, a trobar a faltar el sol i la ciutat enlluernada. Però serà una experiència més. El millor de tot és que no passaré tot l'hivern aquí, fa un mes o així sé que per Nadal estaré a casa, amb els meus altra vegada, i això et dóna forces per seguir i encarar tot el que vingui. Per això deia que encara els 3 mesos han donat per poc, per això i perquè ara, a part de l'hivern, encaro un dels moments més difícils, queda un mes pels examens i els hi tinc una mica de respecte. 4 examens en una setmana, 3 hores cada un, de temes que no havia tocat abans, i amb anglès. Queda un mes però ja m'he posat a preparar-los, no vull tenir sorpreses. Espero i desitjo que tot vagi bé. Però també han donat per poc perquè em queda molt de país per veure i gaudir (que segurament acabaré de veure al acabar el curs, al maig), un país magnífic que dóna la sensació que per molt que el vegis sempre et pot sorprendre. Que encara que hi vinguis un cop no ho hauràs vist tot, el dia següent la muntanya i els camps de lava hi segueixen sent, però potser l'ambient serà totalment diferent. 

Per això són 3 mesos viscuts, però en queden 6 per gaudir. Ens veiem per Nadal! 

"ISLÀNDIA 2013. CRÒNICA D'UNA DECEPCIÓ" per Èric Lluent

Islàndia sembla la terra dels somnis, on van tenir una revolució que va arribar a les notícies de molts països Europeus després del col·lapse bancari del 2008, i un país que està a la boca de molts quan parlen de recuperacions post-crisi (no fa falta parlar de Jaume Barberà). Malgrat tot, en les últimes eleccions el partit de centre-dreta que els va portar a aquesta situació va tornar a obtenir el poder. Això és tot el que jo sé (de moment), però Èric Lluent (@ericlluent) n'ha escrit un llibre (que també inclou la constitució escrita pel poble islandès en català) que ho explica molt millor. Però el projecte necessita mecenes per tirar endavant! Jo faré la meva aportació en breus, i tu? (Actualitzat: Ja he fet la meva aportació) Podeu trobar el gadget de verkami a la barra lateral dreta del blog.

Podeu trobar més informació de l'autor i del llibre al seu blog personal ericlluent.wordpress.com

INFORMACIÓ EXTRETA DE VERKAMI

SINOPSI DEL LLIBRE

Islàndia, per a molts un país revolucionari que ha vençut les imposicions del sistema financer després del greu col·lapse bancari de l'any 2008, ha viscut aquest 2013 un fort revés per a les aspiracions d'aquells islandesos que en els darrers cinc anys han lluitat per construir les bases d'una democràcia real, el poder de la qual recaigui de forma directa en els ciutadans. Per sorpresa de molts, en les eleccions del passat mes d'abril, els islandesos van tornar a votar la coalició de centre dreta que havia governat el país des de l'any 1995 fins el 2007 i que havia afavorit la creació d'una bombolla financera que finalment va provocar la nacionalització dels tres grans bancs del país. A banda del retorn dels partits tradicionalistes, aquest 2013 s'ha tancat la porta a l'aprovació de la Constitució escrita per 25 ciutadans escollits per dur a terme aquesta tasca amb l'ajuda de la resta de ciutadans islandesos que van poder participar del procés de redacció a través d'internet. Amb perspectiva, i després dels fets ocorreguts en els darrers mesos, podem dir que aquest procés de redacció popular i altament consensuat no serà aprovat tal i com la majoria ciutadana ha exigit via referèndum, ja que l'actual govern és contrari a la seva aprovació (com a molt es planteja incloure alguns canvis en l'actual constitució inspirats en la proposta popular) i l'anterior govern de centre esquerra no va complir el compromís que tenia amb els seus votants. Un any que suposa un pas enrere, si bé no necessàriament la fi de la Revolució Islandesa.

EL PERQUÈ D'AQUEST PROJECTE

He viscut a Reykjavík durant els quatre darrers mesos (és la meva cinquena estada des de 2008), entrevistant ciutadans, polítics, periodistes i com a resultat d'aquesta feina n'ha sortit un llibre titulat 'Islàndia 2013. Crònica d'una decepció', que pretén trencar el mite d'un país que, malgrat tenir una cultura democràtica molt més avançada que la dels països del sud d'Europa, no deixa de ser un cau de corruptel·les polítiques i empresarials amb uns ciutadans que després d'anys de lluita han donat suport als partits de sempre sota la promesa d'una rebaixa d'impostos i de les quotes hipotecàries que els experts titllen d'inviable. A més, el llibre inclou la traducció en català de la proposta consitucional escrita pel poble, tot un exemple de participació democràtica real que, de moment, ha quedat en no res.

Es tracta de la primera traducció publicada a l'estranger d'aquest esborrany constitucional que fins ara només es pot consultar en la seva versió en islandès i anglès a través de la xarxa. La idea és publicar una primera edició de butxaca amb una tirada de mil exemplars en català i, més endavant, publicar-la també en castellà.