ÚLTIMA EXCURSIÓ

18, 19 i 20 de maig van ser els dies per fer l'última sortida a Islàndia. Destinació: Nord. És una de les àrees que volia veure des de que vaig arribar, però a principi de curs no vaig tenir temps i a l'hivern està massa nevat per gaudir-ho bé. Així que un cop arribat d'Estats Units, la següent parada era Akureyri a 387 quilòmetres de Reykjavík (unes 5 hores de cotxe per les condicions de les carreteres islandeses).

El primer dia vam començar aviat. A les 8 del matí anàvem cap a l'aeroport local a buscar el cotxe de lloguer i entre que vam haver de canviar d'oficina i tot sortíem de Reykjavík cap a quarts de 9. Vaig amb dos estudiants més, un noi de Galícia i una noia de Rússia. La noia diu que normalment es mareja al cotxe i anem fent parades regulars. La parada més llarga, però, la fem després de Bifröst, a Grábrók, que és un cràter d'uns 170 metres d'altura. Tot i que fa molt de vent, no plou, i decidim pujar-hi, està ben adequat pels turistes i hi ha escales per pujar i els camins estan marcats. Des de dalt tenim una vista genial de tota l'àrea, tot i que fa un vent terrible i decidim tornar a baixar i continuar la ruta. 

La vista pujant a Grábrók

Si Grábrók podem dir que encara està a l'oest de l'illa, la següent parada ja és al nord. Hvítserkur. Aquesta és una roca d'uns 15 metres d'altura que s'eleva del mar. Quan la marea és baixa s'hi podria arribar a peu perquè és a tocar de la costa. Això sí, no és tant espectacular com m'imaginava, si teniu pensat anar-hi penseu-ho bé, ja que la carretera per anar-hi no està asfaltada. Òbviament, la llegenda islandesa diu que la roca és un trol que no es va amagar a la sortida del sol i es va convertir en pedra. El que nosaltres vam veure no va ser cap trol, sinó dos foques que nedaven al voltant de la roca. 

Hvítserkur

Seguim, ara ja fem ruta fins a Akureyri, tot i que no ens hi parem, perquè encara és aviat, i seguim ruta fins a Goðafoss (o cascada dels Déus). L'aigua cau d'uns 12 metres d'alçada, però el que és més espectacular és que és molt ample (segons Viquipèdia, 30 metres d'amplada). Es diu cascada dels Déus perquè quan es va proclamar el cristianisme a Islàndia, el senyor que la va proclamar, va llançar els símbols pagans que tenia a aquesta cascada. Es força impressionant, tot i que aquí ha començat a ploure una mica i no és gaire agradable estar allà. Si mai hi aneu vigileu, perquè hi ha dos bandes des d'on contemplar-la. La primera és la primera sortida que trobareu venint d'Akureyri, però des d'allà no es pot veure tota la cascada, heu de creuar el pont (amb cotxe o a peu) i anar a l'altra banda per veure els 30 metres d'amplada. 

Goðafoss

Ara sí que anem cap a Akureyri. Sopar, dormir i demà el dia que més coses veurem. 

Dia 2. Sortim a les 09:30 destí Húsavík. Aquest poble + Dettifoss + Mývatn formen el que es diu el cercle del diamant (Gulfoss, Geysir i þingvellir formen el cercle d'or, com ja vaig explicar al principi del blog). Húsavík està a 90 quilòmetres d'Akureyri. No és gran cosa, és un poble de pescadors, que viu principalment del turisme (hi ha vaixells per anar a veure balenes) i de la pesca. Visitem el port i l'església i tornem al cotxe. 

Húsavík

Hem preguntat a l'oficina d'informació i no podem fer la ruta que teniem prevista cap a Dettifoss perquè la carretera que volíem agafar està tancada per la neu. Així que hem de tornar per on hem vingut i agafar la carretera principal. A mesura que ens anem apropant a Dettifoss (no té pèrdua, està tot senyalitzat), cada vegada hi ha més neu i, de fet, la carretera arriba fins al pàrquing de la cascada, més enllà la carretera està tallada i plena de neu. Sortim del cotxe i comencem a caminar. Entre la neu hi ha la senyalització del camí que has d'agafar per arribar a la cascada. Dettifoss és coneguda per ser la cascada d'Europa amb més cabal (193m3/s). Té una amplada d'uns 100 metres i l'aigua cau a uns 45 metres d'alçada. La cosa és que no la veus des de baix, sinó des de dalt, i degut a la neu, no podem veure gaire més que el començament de la caiguda. Fa molt de vent també i quedem ben xops per les petites gotes d'aigua que es desprenen de la cascada. El que no sabíem és que abans de Dettifoss hi ha una altra cascada, Selfoss (molt semblant a Goðafoss). Ens estem una estona per allà i tornem al cotxe. 

Dettifoss. A l'estiu es pot baixar allà on hi ha el glaç i gaudir d'una millor vista de la cascada. 

El plan per avui continuava visitant Ásbyrgi i Hljódaklettar, ambdós encara dins del Parc Nacional Jökulsárgljúfur. El primer és un canyó des d'on he llegit que hi ha unes vistes espectaculars; el segon són unes formacions rocoses que es veu que són molt xules, malgrat això, la carretera que va aquí és tancada per la neu. Així que, degut a que ara torna a fer sol, decidim fer el que teníem previst per el dia següent, Mývatn. 

Ah, i m'he deixat una cosa. Quan anàvem cap a Dettifoss, vam veure un punt d'interès que no havíem vist quan miràvem què fer aquests dies. Era Hverir Hot Springs. Aquesta és una àrea geotermal en què hi pots trobar vapor sortint a molta velocitat de sota terra, "boiling mud pools" i varies zones d'aigua calenta. Això sí, no us hi podreu banyar, l'aigua està al voltant de 100ºC. Els camins pels que pots anar estan senyalitzats, així que no hi ha perill de posar el peu allà on no toca. És un lloc bonic, perquè veus el contrast de muntanyes nevades amb aquesta zona ben calenteta. 

Hverir. Un dels llocs on sortia tot aquest vapor a molta velocitat i fent un gran soroll. 

Al que anàvem, vam seguir cap a Mývatn. Mývatn és un llac de 37 metres quadrats que és famós per les formacions volcàniques que el rodegen. Potser una de les més importants pels nostres companys geòlegs són els pseudocràters Skútustaðir, que pel que he llegit, no han arribat a treure lava mai, sinó que són formats per gas que surt de la terra. Com? No sé, pregunteu-ho a algun expert. Nosaltres anem a Höfði, és una elevació a la costa del Mývatn des d'on hi ha una vista espectacular del llac, especialment amb el temps que ens està fent, molt pocs núvols, sol, i gens de vent. Aquí també podeu fer una volta per aquesta elevació, hi ha caminets que et porten entre mig dels arbres i està molt bé perquè som els únics passejant i hi ha un gran silenci. 

Jo fent veure que miro al llac Mývatn perquè em facin la foto

A la zona del llac també hi ha Dimmuborgir. Aquesta és una zona plena de "unusually shaped lava fields", hi ha coves i i formacions volcàniques de tot tipus. Aquí ens trobem un autobús ple d'espanyols que també visita la zona. Aquí és on es suposa que viuen els 13 Yule Lads islandesos, que vindrien a ser com un Papa Noel islandès, però són 13. Surten un cada dia 13 dies abans de Nadal i deixen regals o caramels o el que sigui als nens. Nosaltres no en vam veure cap, deuen estar en un lloc més càlid ara que no han de treballar, perquè si una cosa és certa, és que aquí al Nord fa força  més fred que el que feia a Reykjavík quan vam marxar. 

Dimmuborgir amb el grup d'espanyols

Ja s'està fent tard i tornem cap a Akureyri. Sopem alguna cosa en un restaurant que es diu "Tapas" tot i que ni fan tapes ni són espanyols, i cap a descansar.

Dia 3. Avui quedem més tard, al matí anem a fer un volt per Akureyri. Veiem l'església luterana, la universitat, el carrer principal i no gaire cosa més. En diuen "la capital del nord" però no té ni punt de comparació amb Reykjavík, crec que no arriba ni a 20000 habitants. Després ja agafem cotxe fins a Reykjavík, anem fent parades de rigor. Una amiga dels companys amb els que vaig viu a Sauðárkrókur, a una hora i mitja d'Akureyri. Aquest és un poble petit que té un hot spring a la vora del mar, Grettislaug es diu. Ens parem allà a fer una capbussada d'una horeta i mitja i continuem ja fins a Reykjavík on hi arribem a quarts de 8 del vespre. 

Grettislaug

I fins aquí la meva aventura islandesa, ara ja sóc a Girona, d'aquí uns dies penjaré el que serà l'última entrada a aquest blog. Gràcies als que m'heu anat llegint! 

3r ACABAT

El passat 5 de maig vaig acabar 3r de Criminologia a la Háskóli Íslands. Definitivament ha estat un any diferent. Nou país, nova universitat, nous companys i moltes experiències. Si miro enrrere semblava ahir que en un 3 d'agost agafava de mitjanit el vol que em portava cap a Reykjavík, i ja quasi fa 10 mesos. Vaig estar 3 setmanes perdut als Westfjords en un poble on l'únic que hi havia era l'hotel fent un curs d'islandès, he passat el 1r semestre amb uns companys de pis increïbles, fent forces sortides i coses junts. Després vaig tenir la sensació de tornar a casa per Nadal, que definitivament també va ser un Nadal diferent tornant a marxar cap a Islàndia la màgica nit de Reis. Aquest 2n semestre ha estat diferent al primer, amb companys diferents a la casa, que no s'acosten ni una mica a com va ser al 1r semestre, però al final també he conegut molta gent nova i m'he fet amb gent que no m'hi feia tant durant el primer semestre.

Aquí he vist la neu, el gel, la pluja i les aurores boreals com una cosa més del meu dia a dia a l'hivern. He hagut de cuinar-me cada dia i he de reconèixer que, tot i que no he menjat tant bé com a casa, no m'he saltat cap àpat en tot el curs, si vols rendir, has d'alimentar-te. He jugat a bàsquet cada divendres amb un grup de filipins molt bona gent. He provat de jugar a un equip islandès però no em va agradar la forma d'entrenar. He treballat molt més que la UdG i he vist noves maneres d'examinar i de fer classes. He après coses noves que ni estan al pla d'estudis de la meva universitat. He... 

Però el millor de tot és el conjunt, el que t'emportes a la maleta però que no ocupa lloc ni t'has de preocupar per quan pesa, i són totes les vivències i l'experiència que agafes quan estàs un any lluny de casa. 

Si fins avui no he escrit aquesta entrada és perquè després del període d'examens vaig anar a visitar la meva cosina a Estats Units, m'ho vaig prendre com unes vacances després d'unes setmanes treballant molt per treure bons resultats als exàmens i va anar perfecte. Ara aniré tres dies al Nord d'Islàndia i una altra vegada cap a Girona, que enamora. 

Central Park

TO INFINITY, AND BEYOND

Oh, my beautiful mother, she 

told me son in life you're gonna go far 

if you do it right you'll love where you are

Sé que porto el volant, però no sé si sóc jo que accelero o són els arbres que corren en contradirecció. Els meus pensaments s'allunyen fins indrets insospitats sobrevolant paisatges de tot tipus. Els costats es difuminen creant un túnel que em condueix a un destí, de moment desconegut. Es dibuixa un horitzó net que em convida a atrapar-lo i em proposo aconseguir-ho. Encara tinc pensaments arremolinats dins meu que es barallen per aconseguir sortir, potser en forma de llàgrimes o potser amb rialles, potser amb un crit o potser amb silencis que semblen eterns. I encara persegueixo l'horitzó quan el sol l'atrapa i s'hi amaga com fent-me burletes, fins i tot quan surt la lluna i sembla que em vol acompanyar en el camí. No tocaré l'horitzó, però somiaré que sóc el sol i veig com d'altres anhelen el mateix que jo, somiaré que sóc la lluna i acompanyo viatgers com jo.

Escrit per Míriam Voz

VAGA DE PROFESSORS

Háskóli Íslands

ACTUALITZACIÓ (16/04/2014): S'ha decidit desconvocar la vaga i convocar-la més endavant, així que els examens d'aquest semestre es duran a terme segons el previst.

Del 25 d'abril al 10 de maig. Aquest és el període que han decidit els professors d'universitat per fer vaga. I aquest és el període d'exàmens de la universitat. Ja fa dies que corre la notícia, però fins ahir no va ser oficial. Volen cobrar més i no patir retallades. Aquest és el seu clam. 

Fins aquí perfecte. Tenen dret a vaga i la volen exercir. I sembla que pels estudiants també és un bon negoci perquè no tindrem exàmens. Però no és tant fàcil. Les negociacions amb el govern estan en marxa i en qualsevol moment podem tenir un acord. Si arriben a un acord el dia 24 a la mitjanit, el dia 25 tenim examen. Si hi arriben el dia 27, el dia 28 tenim examen. Què, ara no és tant bonic oi? Els inconvenients no cal ni que els citi: et pots passar estudiant dos setmanes perquè després el dia que et toqui fer examen no es pugui fer. Incertesa. Però això no és tot. Aquesta incertesa fa que no estiguis gens motivat per estudiar. "Per què estudiar si pot ser que no hi hagi examen?" És una de les primeres preguntes que et passen pel cap. 

Però tampoc s'acaba aquí. Si duen a terme la vaga durant tot el període, els exàmens s'aplacen, com a mínim, 3 setmanes. Temps en què molts estudiants de fora ja serem als nostres països. La solució? Exàmens a distància a les universitats o ambaixades. Problemes? Feines d'estiu és un.

Però els problemes també són grans pels estudiants islandesos, que tindran problemes amb obtencions de beques, graduacions, etc.

En definitiva, tothom espera que es pugui arribar a un acord el més aviat possible, i amb això es refermen els professors quan els hi preguntes per possibles solucions. "Just prepare as there would be no strike". Sí, és clar, així de fàcil. Com si hi hagués temps per perdre en aquesta vida, i menys a Islàndia.

I si amb això no n'hi havia prou, els controladors aeris també volen cobrar més i tenen planejades algunes jornades de vaga pels propers dies. Si entrem en un cicle així, vigilem que no es (torni a) col·lapsar el país. Imagina que metges també ho decideixen. Transport aeri, educació i sanitat parats. Les conseqüències econòmiques pel país poden ser molt grans... I no oblidem que els islandesos continuen protestant cada dissabte perquè volen el referèndum per escollir si volen entrar a la Unió Europea o no. No sé què em fa pensar que aquest govern té els dies comptats (que, per cert, és el que va portar el país a la crisi del 2008).

653 QUILÒMETRES I SNÆFELLSNES

En dies clars, anant de casa a la Universitat, quan passes pel costat del mar, es pot veure una "petita" glacera a l'horitzó, és l'Snæfellsjökull situat a la península de Snæfellsness, a l'oest d'Islàndia. Feia temps que volia anar a la regió i dijous passat va ser el dia. A les 06:00 del matí sonava el despertador per preparar alguna cosa de menjar i ser a les 08:00 a Hertz, la companyia amb què hem llogat el cotxe aquest cop, i a les 08:20 al BSÍ (estació d'autobusos) per recollir els que m'acompanyaven.  

La península no cau molt lluny de Reykjavík. En una hora i mitja - més o menys -, i després de creuar el túnel de Hvalfjörður (de pagament, 1000 ISK), hi comences a arribar i comences a veure el que de vegades es diu "Islàndia en miniatura" perquè conté molts elements que són característics d'Islàndia: la ja comentada glacera, que en realitat també és un volcà, és el lloc on suposadament Jules Verne va començar la seva jornada cap al centre la terra, és la localització d'algunes escenes de les famoses sagues islandeses, està formada per varis pobles pesquers i és un dels 3 parcs naturals d'Islàndia - juntament amb þingvellir i Vatnajökull. 

Vaig amb dos historiadors i una geòloga així que vaig ben acompanyat pel que fa a coneixement - tot i que no tant en l'apartat afectiu, diguéssim. Un cop deixes la carretera número 1 per entrar a la 54, i degut a la influència "històrica", la primera parada és a Borg á Mýrum, que es veu que és la localització principal de la saga d'Egils. Com a cada poble, i lloc on hi ha una solitària casa, hi ha una església. I hi ha un petit turó que es pot pujar sense dificultat. A dalt del turó intento encendre la càmera però no em funciona. Sembla que els problemes que vaig tenir fa un mes no s'han arreglat i m'he de conformar amb fer fotografies amb el mòbil durant tota l'excursió. 

Vista des del turó de Borg á Mýrum. 

Tornem a pujar al cotxe i la propera parada és a prop del cràter Eldbord, que va ser un dels més antics molt anys enrrere. Aquí la càmera em funciona i puc fer alguna foto, però no la puc adjuntar perquè ara mateix s'està reparant i la foto és allà... La parada és curta per continuar cap a Gerðuberg, unes columnes de basalt que sorgeixen al mig del no res. Per arribar-hi has de passar per un camí de terra i es fa una mica pesat conduir tant lentament durant uns 5 minuts. Portem un Polo, així que tampoc es pot demanar gaire més. Al arribar trobem un petit grup de turistes amb un guia, i els hi explica que aquestes columnes van servir d'inspiració per a la construcció de la Hallgrímskirkja a Reykjavík, i sí que és veritat que hi tenen una retirada. Marxen aviat i nosaltres ens quedem. Hi ha una gran tranquil·litat i silenci. I aquí començo a veure que qualsevol localització a Islàndia és bona per a anuncis de cotxes, és increïble la imatge que dóna el cotxe aparcat al mig del no res amb aquestes columnes al darrera. Però bé, suposo que això ho veig perquè sóc home, vés a saber. Aquí teniu una foto de Gerðuberg: 

Gerðuberg

La següent parada és Ölkelda. Això no és res espectacular i us ho podeu saltar si visiteu la zona. És una zona. És granja que tenen un petit sortidor d'aigua mineral carbonatada directament de terra. El sortidor està envoltat d'uns sediments ataronjats que suposo que és el ferro que conté l'aigua que té aquest mateix gust metàl·lic però que diuen que té propietats curatòries, així que no està de més. Després d'aquest glop, seguim cap a Búðir, on hi ha un hotel i, evidentment, una església. Però el que el caracteritza són les platges de sorra blanca. Aparquem el cotxe a prop de l'església i caminem uns 5 minuts per arribar al mar a través d'uns camps de lava fins que veiem la sorra. Aquests islandesos tenen una noció de platja molt diferent que a la que tenim nosaltres. Sí, hi ha sorra, però després hi ha un penya-segat per arribar a l'aigua i, a baix, les corresponents roques. Tot i això, la zona no deixa de ser increïble. Tens la platja a davant, i a darrera un conjunt de muntanyes nevades. Tot amanit amb un clima que ens permet treure'ns les jaquetes.

Búðir al fons, camps de lava, i les muntanyes. A darrera meu hi ha el mar. 

Ens hi estem una estona. Els dos polonesos estan molt enamorats i paren de tirar fotos, és de les úniques vegades que han sortit de Reykjavík, també ho entenc; a més a més, quan ja anem cap al cotxe, han de tornar enrrere a buscar la jaqueta perquè se l'han deixat vés a saber on. Un cop tots carregats, seguim per la carretera número 574 on ens esperen un seguit de petits pobles pescadors - que ara crec que només estan habitats a l'estiu. Arnarstapi (amb Gatklettur, una roca de forma especial a la vora del mar), Hellnar, Hellissandur i Ólafsvík amb la seva cascada Baejarfoss són alguns dels llocs en què ens aturem. Pel camí també hi ha Djúpalónssandur, on es troba una de les antenes de comunicacions més altes d'Europa (uns 400m d'alt), els Americans la van construir durant la Guerra Freda i ara s'utilitza per les comunicacions d'algun canal de ràdio i televisió islandès. A part, també ens parem a la platja de Skarðsvík, que aquesta sí, és una platja com Déu mana - tot i que el clima no acompanyi per banyar-se. Seguint la carretera un cop a aquestes platges arribes a Öndverðarnes, el punt més a l'oest de la península amb un far de color taronja. Això sí, si porteu un cotxe com el nostre, empleneu-vos de paciència perquè el camí no és asfaltat i haureu d'anar a 15-20 km/h màxim, però allà val la pena. 

Skarðsvík

Seguim cap a Grundarfjörður on hi ha un parell de cascades consecutives de nom Kirkjufellsfoss, fins a arribar a Stykkishólmur. Crec que no m'equivoco si dic que és dels pobles amb més població de la península, deu tenir al voltant de 1000 habitants. Des del port es pot agafar un ferri que et porta cap als Westfjords. No gaire lluny del poble hi ha un petit turó anomenat Helgafell, i diu la llegenda que si hi puges sense dir res i sense mirar enrrere se't concedeixen 3 desitjos. Jo ho volia fer, però els altres tres diuen que estan cansats i que no volen pujar. Només fem una volta al poble amb el cotxe i tornem a agafar la carretera ja cap a Reykjavík. 

Stykkishólmur

Quan ja som a mig camí, però, em diuen que volen veure Hraunfossar, lloc que ja vaig visitar fa un temps (veure el post aquí) però accedeixo i hi anem. Ara sí, ja estem de tot i tornem a Reykjavík al voltant de les 10 de la nit. A les 11 em poso a dormir i caic de seguida. 653 quilòmetres jo tot solet. Aviat tindrem un màster de conducció a Islàndia. 

IMAGINA

7 MESOS ISLANDESOS

Avui, 3 de març de 2014, fa 7 mesos que vaig arribar a Islàndia. La veritat, volia fer el post el mes passat, 6 mesos és com més significatiu, mig any, però ho vaig anar deixant passar i aquí estic, un mes després. El temps passa molt ràpid, aquí ja només ens queda 1 mes de classes, jo el 2 d'abril ja hauré acabat. Ara bé, després ens venen els examens a finals de mes i principis de maig. En total acabaré el 5 de maig, d'aquí un parell de mesos. 

Aquest segon semestre va començar podríem dir que malament, al arribar vaig tenir dubtes de si continuar aquí o tornar, havia triat una combinació d'assignatures que feien que la càrrega de treball fos molt alta. Alta de nivells que no creia que pogués arribar a fer, era molt exagerat. Però al final em vaig esborrar d'alguna, i em vaig apuntar d'alguna altre més assequible, de tal manera que em vaig haver de desapuntar d'una assignatura de la UdG, però l'any que ve el 2n semestre és light, així que tot es farà. També crec que va influir el fet de que malgrat que la ciutat no era nova, molta de la gent que hi coneixia ja no hi era, en especial els dos companys de pis amb els que estava i havíem creat una molt bona relació. Certament, els que tinc ara no m'agraden i no crec que m'agradin en un futur proper, maneres diferents de fer i de viure que no poden lligar de cap manera. Però d'altra banda amb una persona que conec des de l'agost al curs d'islandès ens veiem més sovint, amb els del Casal Català també hi ha bon rotllo, i coneixes gent nova, així que anem trampejant. La veritat, tampoc tinc massa temps per sortir i fer excursions, com he dit, ja tinc força feina amb tot plegat i, a part, també vull estalviar pel maig, que quan acabi examens vull anar a visitar el nord i l'est de l'illa, que encara no els he vist, i són coses que no em vull perdre.

El passat dia 1 de març va ser el Beer Day aquí a Islàndia. Van celebrar que fa 25 anys que poden comprar cervesa al país. Al KEX Hostel ho celebren a l'engròs i fan un festival de 4 dies. Cada dia et deixen provar cerveses de diferents països gratuïtament, i òbviament, està ple de gent. Jo hi vaig anar dissabte, l'últim dia, i deixaven provar cerveses islandeses no gaire conegudes com ara Ölvisholt brugghús, Kaldi - Bruggsmiðjan, Steðji brugghús i Fágun. La veritat: no mataven. 

I avui és Bolludagur (Cream Puff Day). Pel que he llegit es celebra cada any el dilluns abans de dimecres de cendra, pel que interpreto que deu ser com una mena de dijous gras català, però ni idea. Bàsicament és un dia que es mengen una mena de pasta fullada amb nata a dins i cobert del que vulguis, xocolata, crema de cacauet, etc. A nosaltres ens en van portar ahir els amos de la casa perquè els tastéssim, i la veritat és que com podeu imaginar, són bons. És típic que també portin una mica de melmelada de maduixa a sota de la nata, i aquest no em va agradar gaire; però n'hi havia un altre amb plàtan i nata i estava molt bo! Llàstima que no ens en donessin més... Ens ho van donar ahir, diumenge, perquè molta gent ho celebra el diumenge abans, ja que el dilluns és dia feiner i no tenen temps de cuinar-los i tal. Aquí una foto:

Bollur (gratis eh)

PROTESTES A REYKJAVÍK

Imatge: RÚV

Ahir, segons la policia, 4000 persones a Austurvöllur, avui 3000. Per què? La població islandesa demana que la sol·licitud d'Islàndia per entrar a la UE no es retiri abans de fer un referèndum. La gent vol votar "sí" o "no", i el cas és que el més probable és que, segons els últims sondeigs, surti que "no", és a dir, que no volen entrar a la Unió Europea. Tot i això, ells volen votar perquè el partit que ara està governant així ho va dir en campanya electoral, va prometre que els ciutadans anirien a les urnes per decidir sobre el tema, cosa que ara no s'està complint. Una qüestió de democràcia, us sona? A part, però, la gent ja va "escalfada" d'altres decisions d'aquest govern, que no està complint el que portava en el seu programa electoral. També ens sona. 

Doncs avui, després de fer una mica de feina a la biblioteca, m'he acostat a la plaça de davant del Parlament, i el primer que m'ha cridat l'atenció és que no es cridaven consignes, ni res semblant. La gent es dedicava a fer soroll. Picant amb mans i peus a les planxes metàl·liques que la policia ha posat al perímetre del parlament per restringir l'accés de manifestants, nens amb pals picant també aquestes planxes, un senyor amb unes baquetes de bateria picant un fanal, tot s'hi val. I algunes pancartes. N'hi ha una que m'ha cridat l'atenció, i posava "Stjórnvöld óskast". Ni idea del que significava, però era gran, amb lletres blanques sobre fons blau. Ho acabo de buscar i vindria a ser alguna cosa com "Government wanted". 

Policies barrejats amb els manifestants

La segona cosa que m'ha sobtat és que de cop i volta, veig un grup de policies passejant pel mig dels manifestants. I després un altre. Anaven en grups de 4 o 5 i es passejaven per allà, sense que els manifestants s'immutessin. A més a més, de tant en tant veies algú que parlava amb ells de bon rotllo! I m'han vingut al cap les imatges de les manifestacions a Espanya i a Catalunya i com moltes vegades acaben policies i manifestants. Jo estava quiet en una banda, i de cop m'he girat i tenia uns 10 policies a darrera meu. No sé si m'han vist cara de mala persona o alguna cosa, però els tenia tots a darrera. Potser havien vist que els estava comptant? N'he comptat uns 40-50 entre tot l'operatiu policial a la plaça, comptant els que voltaven i els que estaven dins la zona de protecció. Sense escuts ni cascs antidisturbis. Crec que aquests eren els que s'anomenen "Els Víkings", el que aquí serien els antidisturbis. Portaven manilles, porra, walkie-takie, i una cosa que no he sabut identificar, crec que era una mena de Taser, però no n'estic segur. I algun portava cantimplora, tal i com si estiguessin d'excursió, i una bossa que no sé què hi portaven (l'entrepà?). 

Un Taser? 

(Ara tampoc ens pensem que són àngels, si reviseu les imatges de les protestes del 2008 veureu com quan les coses es posen més tenses llavors sí que porten cascs i escuts.) Però també hi havia algun policia que no sé si passaria cap prova física:

Foto: Bjarni Tryggvason

I fins aquí el segon dia de protestes, pel que es veu aquesta tarda hi ha hagut/s'està duent a terme una reunió important, tot i que no sé segur de què es tracta, perquè ni els meus coneixements d'islandès ni el senyor Google Traductor m'ho poden desxifrar. Tot i així, miraré d'actualitzar la notícia si hi ha alguna cosa més.

A part, avui també hi ha hagut una protesta en contra de la pujada de taxes a la Universitat, en un ambient molt més festiu amb alguna actuació musical, lectura de manifest... Però sense massa assistència.

26.02.2014 3r DIA DE PROTESTES
Avui els ciutadans islandesos s'han tornat a reunir a la plaça del Parlament, tot i que avui amb un nombre considerablement més reduït, unes 1400 persones diuen a la premsa. Però tot i això, jo he estat allà i feien el mateix soroll que ahir. Aquí una foto d'avui:

01.03.2014 6è DIA DE PROTESTES

Avui s'ha notat que era dissabte i la gent ha sortit al carrer en massa, 8000 persones segons la policia.

NOTÍCIES "GRAPEVINE"

About 8,000 Attend Referendum Protests (02.03.2014)

Overwhelming Majority Want Referendum, Foreign Minister Says "Out Of The Question" (28.02.2014)

Parliamentary Fight Over EU Talks (27.02.2014)

Most Icelanders Want To Vote On EU Talks (25.02.2014)

A CAVALL

Durant una pausa que fas durant el recorregut

Diumenge passat vam decidir anar a muntar a cavall. Després d'un mes i mig de classes ja tocava sortir de Reykjavík. Vaig preguntar a la meva "Mentor" sobre quines granges podíem escollir que oferissin un bon servei a un bon preu. Me'n va recomanar dos: Laxnes i Íslenski Hesturinn. Nosaltres ens vam decantar per el primer, oferia el mateix i amb una mica de descompte si compraves online (9405 ISK). Així que allà vam anar. 

Al preu hi va inclòs el transport des de la teva guesthouse o lloc on estiguis fins a la granja, així que a les 13:00h ja teníem un minibus esperant a la porta. Degut a això vaig haver d'avançar el meu dinar a horaris europeus, les 12:00, però un dia és un dia. Després vam anar a buscar 3 persones més. En total érem 5, sort, perquè al matí ens va dir l'home que eren 20 persones.

Laxnes Horse Farm va començar el 1968, i és una companyia bàsicament familiar tot i que ens van dir que hi treballen un parell de persones que no són de la família. El cavall islandès no és un cavall normal com l'entenem nosaltres a Catalunya. És més petit, però no tant com un poni, i força robust. També és conegut perquè a part del pas, trot i galop, té dues formes més de "caminar": el tölt i el skeið (si no m'equivoco). 

Les vistes que gaudíem mentre anàvem amb cavall

Un cop arribes a la granja, notes els aires islandesos, tot és molt relaxat, i des de que ens vam començar a preparar fins que vam sortir, devia passar una mitja hora - tres quarts, sense exagerar. Els cascs, els monos, triar el cavall, posar-li les celles, etc. Però tot amb una tranquil·litat que posaria nerviós al més calmat. Sortim un grup de 5 "turistes", 3 guies, i 2 nenes de la família. Tot i que t'ensenyen com portar el cavall, crec que estan ensenyats per fer el que fa el de davant, perquè jo ja li podia dir que girés o anés més ràpid que ni s'immutava. Això sí, a mi em van donar un cavall una mica boig, i de tant el tant feia el que volia, però ja va ser divertit, fins i tot vam anar al galop! I és una sensació increïble. Majoritàriament vam passar per camins rurals, però també travessarem alguns rius glaçats i d'altres no tant, on els cavalls es paraven a beure una mica. 

L'excursió amb cavall va durar al voltant d'hora i mitja, però si sortíem de casa a les 13:00 arribàvem a quarts de 5. I de Reykjavík a la granja només hi ha 20 minuts de cotxe. El que us deia... En definitiva, una bona manera de passar la tarda i de desconnectar una mica de la Universitat. Ara queda un mes i mig més de classe i ja estarem fins als examens a finals d'abril, principis de maig. Fins aviat! 

WINTER LIGHTS FESTIVAL

El Winter Lights Festival és un event que va sent organitzat des de fa uns anys a la ciutat de Reykjavík. Dura una mica més d'una setmana (del 6 al 15 de febrer aquest any) i pretén posar una mica de llum a la fosca nit islandesa - tot i que s'ha de dir que ho fan quan els dies ja es van fent més llargs, i és que de fet, quan vaig marxar per Nadal a casa, a les 16:30 ja era fosc, i ara a les 17:30 encara tenim llum, però bé. 

Doncs ahir em dirigia al centre després d'una tarda d'estudi per gaudir d'aquest suposat espectacle de llum, Segons la seva pàgina web "illuminating spectacularly some of the city’s most prominent buildings and public spaces". I a més a més, la landlady em va dir que sí, que era espectacular. Però vaig descobrir que el sinònim "espectacular" per els islandesos i per a mi té un significant diferent. 

Són 10 exposicions. 10. Girona Temps de Flors en té més de 130. Algunes amb una distància considerable entre elles. La cosa compensaria si aquestes 10 siguessin, com ells, diuen, espectaculars, però no. La que suposadament era la "més millor" era "Waking the Statues" al Einar Jónsson Museum, consistint en una sèrie de "mappings" a les escultures. Però de "mapping" només n'hi havia un, les altres escultures simplement estaven il·luminades de color blau en moviment. 

Una de les altres atraccions era la il·luminació del Harpa. Partint de la premissa que sempre està il·luminat, et pots esperar alguna cosa especial, però no. Com sempre, però amb un disseny diferent. "Jellyfish", "Lys*arp" són alguns dels noms de les exposicions. Però res especial. I això de que il·luminen els "most prominent buildings" de la ciutat: mentida. Els que normalment estan il·luminats, eren de color verd, i els altres seguien igual. 

La nit però, es va salvar gràcies a que dins d'aquest festival també hi ha la nit dels museus. Els museus estan oberts fins a mitja nit i pots entrar-hi gratuïtament. I així va ser. Vaig recórrer tots els museus que vaig poder de 20:00 a 00:00. Si mai aneu a Reykjavík, us podeu saltar aquesta part cultural, no us perdreu res. El millor és el museu marítim, on et donen accès a l'antic guardacostes islandès, el pots visitar per dins, anar a coberta, al comandament... Especialment recomanable si aneu amb nens. Els que hi havia estaven ben contents. 

Però sobretot es va salvar perquè la nit era clara i estrellada, i cap a les 11 van sortir a fer un volt les aurores boreals. Això sí que va ser espectacle. Aquesta vegada per sobre el Harpa. Crec que per retocar el suposat espectacle que hi havia d'haver. 

Us deixo amb algunes fotos (els peus de foto són els noms oficials de cada exposició):

On the bridge

Jellyfish

Holding Hands with Reykjavík

Winter Night

COMPRANT AL BÓNUS

Sigui beneït el Bónus. És el Mercadona d'Islàndia. Bé, tampoc ens passéssim. És el supermercat més barat d'Islàndia, però de preus estaria al nivell de Valvi. O sigui, que tot i ser barat, és car. Clar, no? Si mai visiteu Islàndia sabreu que esteu davant d'aquest supermercat pel seu logo. Un porc rosa en forma de guardiola amb una cara suposadament seductora sobre un fons groc cridaner. Si Porca Misèria fos una sèrie de terror, aquest porc seria el protagonista. Aquí el teniu: 

I ull, que està registrat. No fos cas que et passés pel cap fer-lo servir per la teva empresa! Suposo que això de la reducció de costos s'ho van agafar seriosament. 

Un cop identificat el supermercat, pots entrar. Primera cosa. No has de posar cap moneda als carros de compra. Intentes agafar-ne un que no tingui una bandera, no cal que sembli que estem als autoxocs a les Fires de Girona i entres cap a dins. No t'esperis un supermercat arregladet ni res per l'estil, és bastant campi qui pugui, messy seria la paraula en anglès, tot i que ni de bon tros trobaràs tanta varietat de productes com et pot oferir el Messi real, però està bé per fer la compra de la setmana si no ets molt exigent. La marca blanca és Euroshopper, que també es ven a altres països nòrdics o a UK, entre d'altres. 

No busquis neveres com les que estàs acostumat a Catalunya, simplement no en trobaràs. Has d'entrar en una habitació refrigerada per trobar la carn, verdures, llet, etc. Sí, literalment, entres a dins una nevera. 

Els "embotits" Foto: Gerard Puigmal

Si us hi fixeu, no he dit iogurts, perquè aquí no en tenen. Tenen el que en diuen Skyr - que, entre nosaltres, és iogurt -, però no els hi diguis que és iogurt perquè et pots posar en problemes. És baix en grasses i té forces proteïnes. En venen d'individuals, però el que surt a compte és comprar els pots de 500gr (321 corones islandeses, uns dos euros). 

Un cop has sortit de les cambres refrigerades, podries tenir en ment anar a comprar 4 cerveses o una ampolla de vi. No cal et passis el matí buscant, no en tenen. Trobaràs alguna cosa que s'assembla a cervesa, però no tindrà alcohol. Als supermercats no venen alcohol, hauràs d'anar a la botiga especial, els Vinbuð. Vindria a ser com un monopoli de l'estat. 

Si t'agrada el tomàquet Solís, estàs perdut. No tenen res que s'hi acosti. Si vols comprar caldo ja fet, més del mateix. 

Si has de preguntar alguna cosa al personal del supermercat els reconeixeràs perquè porten una samarreta negra amb el famós porquet. La resta poden anar de qualsevol manera: amb xandall, amb texans, amb gorro, amb guants... Com us he dit, can pixa. 

Vas a la caixa, els caixers sembla que portin un cuet al cul, no t'ha donat temps de treure la cartera que ja han passat tots els productes. I encara que entenguis els números en islandès, no entendràs mai el que et diuen quan et diuen quant has de pagar. Si tens sort entendràs þúsund (mil), però poca cosa més. Mira la pantalleta (groga, com no) i t'anirà millor. Fins fa poc no tenien les màquines per targeta amb xip, i havies de firmar com feia temps. Però ara sembla que en alguns supermercats ja n'estan començant a posar. Bàsics a la caixa: Góðan daginn (bon dia). Viltu poka? (Vols una bossa?) Nei (no), já (sí - es pronuncia "iau" no fem el pena dient ja). Takk (Gràcies). Bless (Adéu). Això és el que entendreu. 

I això és tot. Ah, i si vols ser un islandès de raça, no tornis mai el carro al seu lloc, deixa'l a qualsevol lloc quan surtis de la caixa. Així és com funciona. 

PD: Hola al chico de la caja hoy. Eras español, te he reconocido por tu acento islandès y inglés cuando hablabas con tu supervisor. Has visto que llevaba el gorro con la estelada, te has quedado mirando y has seguido en islandés. Venga, suerte, Atilla. 

TORNAR SEMPRE ÉS LA MILLOR PART DE L'AVENTURA

Segons diuen els Amics de les Arts a la cançó El Matrimoni Arnolfini, "tornar sempre és la millor part de l'aventura". Jo he tornat a casa aquest Nadal, i fa un parell de dies vaig tornar a Islàndia per continuar amb el meu Eramus, cosa que em va fer pensar: és doncs la vida un continuu de retorns? És tot plegat l'acte de tornar? 

Si hi penseu, cada dia tornem a aixecar-nos, tornem a dinar, tornem a anar a bàsquet, a futbol o l'esport que sigui, tornem a estudiar, tornem a entrar al Facebook i un llarg etcètera. Certament podem dir que només innovem quan naixem i quan fem una cosa per primera vegada. Però llavors tot és ja repetitiu. I tot i això, algú ja ho haurà fet abans, per tant, només estem fent que tornar a repetir alguna cosa que algú ja ha realitzat abans. És per això que hem de valorar els emprenedors que busquen noves activitats, noves formes de fer les coses, que busquen la novetat en algun sentit. Si no tinguessim aquesta capacitat de crear coses noves, la societat no tindria res a veure amb el que som ara. 

Vist així, sembla que la nostra vida sigui avorrida, constant, mediocre. Però la màgia està en saber buscar noves maneres de tornar a viure el que ja has viscut, buscar nous alicients. Potser has anat molts cops a un lloc de la teva ciutat, i ja et sembla ordinari, però anar-hi amb persones diferents o en situacions diferents segur que et farà sentir com si fos el primer cop.

Al cap i a la fi estem en un tornar continuu, però és la manera com tornem que ens farà ser diferents i innovadors.