ARRIBADA A NÚPUR

El passat dilluns dia 5 d'agost vam arribar a Núpur des de Reykjavík després d'un llarg viatge amb autobús. Sortíem a les 9:00 del BSÍ (estació d'autobusos) i arribàvem cap a les 19:00 al Hótel Núpur. Alguns problemes amb el bus i les parades de rigor van fer que el viatge s'allargués una mica. 

M'haureu de disculpar, vaig deixar el cable per passar les fotos de la càmera a l'ordinador a Reykjavík per tant no les podré penjar fins el dia 24 quan tornem. Tot venint cap aquí vam passar per carreteres no asfaltades on pràcticament passava només l'autobús. Quan venia un cotxe un dels dos havia de parar per deixar passar l'altre. Anàvem resseguint els fiords tal i com si ho féssim amb els dits sobre un mapa, però no amb la suavitat dels dits, sinó amb la rugositat de les pedres islandeses. Per sort, el paisatge era espectacular i les hores no passaven tant a poc a poc i es feia tot més amè. 

Sens dubte, la parada més impressionant va ser un cop ja arribats a la zona dels Westfjords, les cascades Dynjandi. Dic cascades perquè hi ha la més gran situada a dalt de tot, però tot pujant per veure-la vas recorrent altres petites cascades, que totes tenien el seu encant, les petites gotes d'aigua que s'escapaven formaven diferents arcs de Sant Martí ajudades pel gran sol que feia. El silenci del lloc es veia alterat pel soroll de l'aigua tot baixant muntanya avall, un lloc perfecte per estar una estona tot gaudint de la natura. De fet, anàvem pràcticament amb màniga curta! Malauradament havíem de continuar el nostre camí. Impressionant, us deixo una foto del Google mentrestant... 

Dynjandi. / Foto: www.f-stoptours.com

I vam arribar. L'hotel està al mig del no res. A 45 minuts del lloc més poblat de l'àrea, Ísafjörður. No és res de l'altre món, bastant "cutrillu". Habitacions dobles amb un company d'Alemanya. Lavabo compartit. I ens donen esmorzar i dinar de dilluns a divendres. Els altres dies ens ho hem de preparar nosaltres, en unes cuines que tenen dos fogons i només en funciona un i pocs plats i olles per fer servir. La solució? Menjar en horari català. Aquí tothom menja bastant aviat (a les 12 hem de dinar i representa que a les 7 sopar) per tant si et surts de l'horari quan t'has de fer l'àpat és quan pots estar més tranquil. Això contrasta amb el curs que hi estem fent, que està força ben organitzat i amb forces activitats per fer. Tot i això queden forces hores lliures en les que has de buscar coses per fer en aquest lloc apartat. Malgrat tot, la zona és bastant impressionant, per tant sempre hi ha el moment per agafar la càmera i voltar per el fiord. 

Pel que fa als altres estudiants, que som cap a 100, al principi es feien molt per països, i per tant costava d'entrar una mica a les converses perquè parlen els respectius idiomes. Ara sembla que es va obrint la cosa i va sent més fàcil. Encara queden 17 dies per endavant. 

Fins aviat!

Bless, bless!