HA ARRIBAT

Foto: @pepantonvieta

Ja hi som. 2 d'agost i a les 19:00h agafaré l'autopista en direcció de l'Aeroport del Prat. Fins ara als aeroports o hi havia anat per anar a buscar algú o per anar a fer un viatge amb un vol de tornada que no passava de la setmana. Aquesta vegada vaig amb un sol bitllet, sé quan hi vaig, però encara no sé quan tornaré. Segurament voltarà el juny del 2014. Però no pensem en tornades quan encara som a Girona. 

Ahir va ser un dia complet, no li va faltar quasi res, al matí em van preparar una gimcama (sorpresa, jo anava amb la idea de despedir-me de la platja) per Girona amb una sèrie de proves que havia de superar tot anant vestit de pallasso. Per sort no em vaig trobar ningú conegut! Un cop acabat el recorregut tocava recuperar energies amb un bon dinar (foto), aquí va ser la despedida dels companys que més aprecio, hem passat moltes coses junts amb cada un d'ells i això sí que no s'esborra, aquest any els hi espera un gran any també, amb moltes coses a fer, els hi desitjo tota la sort del món. Cada abraçada que els hi feies sabies que era la última fins d'aquí un any, algunes més llargues, d'altres més curtes, unes més càlides, d'altres més... però totes portaven un "fins aviat" com a rerefons. 

A la tarda tocava treballar una mica amb els companys de l'Olla dels Maiquiets de Vilablareix amb els que tantes hores hem passat amunt i avall amb diferents bolos des de fa uns quants anys. També els hi desitjo molta sort i molts bolos en aquest any. Visita especial de'n Martí i la Meritxell, dos monstres que estan disposats a menjar-se el món, quan torni us ajudo! 

En acabar vaig anar per la noble i immortal Girona, assegut a les escales de la Catedral penses en tot el que has viscut aquí i el que et queda, però no se't treu del cap que un any el passaràs a Islàndia, país del gel i del foc. I aquí va arribar una de les despedides més dures, però d'aquelles que et fan més fort. Fins aquí. 

I avui tocava revisar maletes, comprovar els pesos de cada una, acabar de revisar de no deixar-te el més essencial (perquè tot no m'ho puc endur) i assegurar-te que portes el millor de cada un dels records. Us deixo, haig d'acabar de fer alguna cosa tot escoltant Reykjavík dels Amics de les Arts. Bon cap de setmana!