PRIMERA SETMANA A NÚPUR, COMPLETA!

Avui acabem la primera setmana a l'Hotel Núpur, als Westfjords. Aquesta és una zona que no solen visitar els turistes, no forma part de la ringroad, la carretera que rodeja tota l'illa. Com ja vaig dir, estem al mig del no res i al no res no hi ha ningú. Només nosaltres i uns camioners que estan construint alguna cosa prop de la costa. Això té els seus avantatges i inconvenients, avantatges perquè pots gaudir de la natura com segurament no es pot fer gairebé mai, i inconvenients perquè no hi ha les facilitats a les que estic acostumat a la ciutat, però he vingut a viure un any diferent, i aquí estic. 

Dijous vam pujar a una muntanya que hi ha al costat de l'hotel. Dificultat baixa per pujar, alta per baixar. Vam pujar per l'ala est i mentre anaves pujant podies veure la grandesa del fiord on estem. Estava ennuvolat, però era increïble igualment. Arribem al pic, hi ha una caixa que conté una llibreta que és com un llibre de visites i un segell. Trec el mapa dels Westfjords i segello la zona on estem. Cim assolit. Algunes fotografies de grup de rigor i cap avall. Però no baixem pel mateix lloc, caminem per la cresta i arribem al final. Sembla que no hi ha altre manera que anar cap avall, el camí no és tant planer com ho era a la pujada i havíem de lliscar per les pedres tal i com si llisquéssim per la neu a l'hivern. De fet, cada vegada que anem a caminar no puc parar de pensar com ha de ser tot això nevat, si ara és genial, a l'hivern deu ser frábært! Quan ja som abaix i pensem que tot serà fàcil fins a l'hotel ens trobem que per arribar-hi hem de creuar una petita riera que conté l'aigua que baixa de les muntanyes per arribar al mar. Botes fora, pantalons amunt i peus a l'aigua. Riu creuat. I ara sí, via fins l'Hotel. Sopar i parlant amb els altres estudiants. 

Divendres tocava anar a Ísafjörður, on fem part de les electives, que vindria a ser com una mena d'optatives. De les dos possibles, jo només en feia una, i em vaig prendre les dos hores per anar a fer un volt pel poble i comprar quatre coses que feien falta per viure al no res. Optativa feta i cap a Suðureyri. Allà hi feien l'Act Alone Festival. Es veu que en tota aquesta zona només han tingut un actor famós, i aquest festival es per rememorar-ho. Tres actuacions, dos monòlegs i un concert. Tots protagonitzats per una mateixa persona. El primer va ser genial, How to become Icelandic in 60 minutes. Del concert vaig escoltar un parell de cançons i vaig anar a sopar al bar del poble. No hi havia ningú, l'esdeveniment era molt important i tots estaven al concert. Entrepà calent de pernil i formatge tot contestant els WhatsApps de la gent que encara pensa amb mi a Girona. De sobte, entren 7 o 8 dones d'uns 50-60 anys i em pregunten si es poden seure a la meva taula. No m'hi puc negar, elles són les locals, jo un estranger. S'assenten i comencen a parlar entre elles i una es dirigeix a mi preguntant com em dic, d'on vinc... Molt simpàtiques. Jo parlava l'islandès que sabia fins al moment i amb anglès. És genial com tothom a Islàndia sap anglès. Grans, petits i mitjans. Igual que a Espanya, eh? Anem al segon monòleg, i 45 minuts de bus cap a Núpur. Són les 2 de la matinada, a dormir. 

Dissabte a la tarda amb un petit grup fem una expedició cap a dues granges abandonades a hora i mitja de l'hotel. Alviðra i Gerðhamrar es diuen. La història diu que el granger d'una de les dues un dia es va tornar boig i va matar la seva família i la de la granja del costat. Des de llavors aquest lloc està abandonat i ningú hi vol anar. D'altra banda, tampoc em sembla tant estrany. No hi ha res al voltant. Encara menys que on estem nosaltres. És impactant arribar i mirar a través de les finestres, perquè encara es pot veure la taula del menjador, la cuina... Si t'imagines el que va passar, un calfred et recorre el cos. 

Deixant de banda el que hem anat fent cada dia és interessant també algunes coses "islandeses" que hem après:

• Els islandesos tenen com una llista de noms que poden posar als seus fills i filles. Si el nom que li vols posar no està a la llista, doncs no li pots posar. I si realment ho vols, ho pots demanar, amb la característica que el nom s'ha de poder declinar. 
• Moltes cases tenen el màstil per posar la bandera del país. Bandera que representa el foc (vermell), l'oceà (blau) i el gel (blanc). Això és bàsicament per dues coses, en primer lloc per demostrar l'orgull pel seu país. I en segon lloc per informar si són a casa o no. Si hi són, bandera hissada, si no, avall. 
• Les piscines. Les famoses piscines termals d'Islàndia. Quan hi entres t'has de dutxar. Literalment. Amb el banyador tret t'has de dutxar amb sabó. Això és el que ens han dit, es veu que abans era més rigorós però ara no tant. Aquí tenen les dutxes a les piscines per utilitzar-les, no només per passar-hi per sota com normalment es fa a les piscines de Catalunya. 
• Parlar del temps no és tant tòpic com a casa. Pot ser un perfecte icebreaker per començar a parlar amb un islandès. Es veu que en parlen molt sovint. Aquest és un estiu estrany, es veu que és massa fred i està plovent més que altres anys. Aquí avui ha sortit el sol, però des de dimarts que no el veiem.

Res més, divendres va fer una setmana que vaig marxar i de vegades et poses al llit i penses que l'endemà, agafant el cotxe, podràs anar a veure la família i els amics.

Bless, bless! 

PD: Com ja vaig dir, no puc passar les fotos a l'ordinador, quan torni a Reykjavík prometo que ho faré.