PRIMER CONTACTE AMB REYKJAVÍK

Després d'un vol tranquil però cansat, arribava a Keflavik, lloc on està situat l'aeroport internacional d'Islàndia. Agafo les maletes i el bus que ja tenia reservat i direcció a la capital. Primera sensació, era clar, però eren les 4 del matí. A banda i banda de carretera no hi havia res més que camps de terra i pedres. Però no qualsevol pedra, era una que m'era familiar, l'havia vist a algun altre lloc. Efectivament, a Olot, allò era pedra volcànica. Alguna casa i magatzems ben il·luminats i poca cosa més. Arribem a Reykjavík i hi ha una activitat inesperada, taxis amunt i avall i molta gent pels carrers, era divendres, i la gent estava de gresca. El conductor del bus que em porta cap a la Pálshús Guesthouse, la que serà casa meva durant aquests 10 mesos, em diu que la setmana següent celebren el Gay Proud Parade a Reykjavík, on s'hi apleguen més de 100.000 persones (a Islàndia són 300.000 habitants més o menys). Entrega de claus i a dormir, poques paraules, cal recordar que malgrat que és tot clar, encara és de matinada. 

Em desperto tard, rondant les 12 del migdia, una dutxa i a l'aventura per la ciutat. Me'n vaig sense mapa però guiat per la Hallgrímskirkja, punt que es veu des de pràcticament tot arreu. Direcció establerta. Rodejo l'aeroport local tot a tocar del mar que es pot anar resseguint per un passeig molt romàntic, com un Camí de Ronda però sense les platges de rigor ni la calor de la Costa Brava, es veu força gent fent footing o anant amb bicicleta. Al cap de 10 minuts em trobo el campus de la Universitat. Pensava que la UdG era petita, però la Háskóli Íslands encara ho és més, de fet crec que campus ve de camp-us. Una gran esplanada d'herba acaba amb unes escales de pedra que donen accés a l'edifici principal de la HI, aquest està rodejat d'altres edificis que encara no sé què són, he descobert on estaré estudiant jo (crec) però poca cosa més. Poca activitat, és estiu i dissabte, mala combinació per una edifici escolar. 

Háskóli Íslands

Continuo caminant fins arribar a la Hallgrímskirkja, l'edifici més alt del país amb els 74,5 metres que s'alça el campanar que puja simètricament fins a la punta, dic simètricament perquè l'edifici té forma d'avió, tot i que l'arquitecte diuen que la va fer pensant en els rius de lava. Davant l'església hi trobem l'estàtua de Leifur Eiriksson, primer europeu que va anar a Amèrica (es diu que 500 anys abans de Colom). Continuo el tour per la ciutat i els seus carrers, cases de diferents colors, però totes senzilles, sense grans parafarnàlies ni històries. Cases acollidores, però. El centre de la ciutat és ple de gent, cosa que contrasta amb els afores, on no hi ha pràcticament ningú. Botigues de noms impronunciables, bars i restaurants,... tot es concentra al carrer Laugavegur, el famós "carrer de les botigues". 

Leifur Eiriksson amb la Hallgrímskirkja

Era hora de buscar quelcom per menjar, els restaurants eren plens de gent i no massa econòmics, per això vaig decidir entrar al Bónus, conegut supermercat per ser el més barat d'Islàndia, i vaig comprar alguna cosa per menjar. Fet això, torno a casa i descanso una estona. Allà conec els amos de la Guesthouse, una parella molt simpàtica amb dos fills de 10 o 11 anys. Molt acollidors i familiars, perfecte. 

Avui també ha estat un dia molt profitós, crec que ja sé perquè els islandesos creuen amb els elfs, però us l'explicaré un altre dia. Demà m'he d'aixecar aviat perquè agafem el bus que ens portarà fins a Núpur, on començarem el curs de 20 dies d'islandès i cultura islandesa. 

Bona nit!